[X]

Massanella por el Archiduque

Veamos la descripción que hace el Archiduque Luís Salvador de la excursión del Massanella.

Des de Lluc es poden fer excursions molt joliues en diferent direccions. Dirigirem primer les nostres passes cap a la muntanya més alta del veïnat, el Puig Major de Lluc o de Massanella. Del camí de carro des Guix parteix un viarany fins al camí de sa Neu per la vall de Coma Freda cap al Puig Major de Lluc. A l'esquerra deixam el Caragolí del Guix, un puig que domina aquesta possessió, travessam una barrera i arribam al comellar de Coma Freda tenint davant nosaltres el Puig Major amb els seus penyasegats abruptes i pelats. Els vessants de baix són coberts de bosc per tots els voltants; els fons de la vall s'ha transformat en terres de conreu i mig parteix un torrent. Hi ha allí una casa baixa, construïda així com a protecció contra la neu i el vent, amb una era al davant. Segueix el corral dels porcs amb una caseta. Travessant un alzinar, el camí puja al llarg del torrent. Trobam una paret i la vall es torna costaruda i àrida, només coberta de càrritx, estepa i molts de cards. La salvatgina vall alta, on puja el viarany empedrat, es torna plana; a cada banda sobrepugen elevacions cobertes de càrritx. Deixam a la dreta el camí que condueix a les cabanes de neu, i un viaró dolent duu amunt cap al cim del puig, que presenta molts estimballs abruptes per tot el voltant, llevat d' un petit pas de muntanya, en direcció al comellar de les cases de neu, per on passa el camí. El millor pas, però, està a la banda occidental, anomenat el Pas de n'Argentó. A dalt, en direcció a l'est, hi ha un altiplà del puig, que decreix significativament en altura, amb ruïnes de la casa de neu d'Amunt des Puig, a on es pot ascendir mès fàcilment amb muls des de el bosc de Massanella. Entre els comellars dels dos extrems es troba una triple elevació. Per tot el voltant en direcció a la vall agresta hi ha un voral més elevat. Hom gaudeix aquí d'una magnífica vista de la vall baixa amb el coll de ses Cases de Neu, de les valls en direcció a sa Calobra i Lluc amb el Puig Roig i el Puig Caragolí, de la vall de Pollença, enmarcada per els alterons d'Ariant i del Castell del Rei i limitada pel Puig Tomir; llavors, al rerefons, la vista del cap de Formentor amb el pic d'Albercutx, del cap de Pinar amb Manresa i Alcanada, de l'avançada de Ferrutx, del pla amb tots el seus pujols, de la badía de Palma i de l'amena terra muntanyosa fins a Cala Figuera.

Formoses penyes rosegades per l'erosió s'ajacen per damunt tot el cim del puig de Massanella. Al costat de la punta més alta hi ha un profund avenc en forma de cova. Al darrer pic del cim aquí bastant pla i balmat del Puig Major, que ès la segona punta més alta (la més alta és la que està més al nord a uns 300 metres lluny d'aquesta), es troba un forat a la roca procedent de la triangulació, segons el qual està a 1.349,24 metres sobre el nivell del mar. Des de aquí es veuen de manera fantàstica els pendissos baixos de la serra, el proper Caimari, Selva i Mancor, els dos turons d'Alaró, tota la badía de Palma i l'encisadora serra. La vall agresta d'Almallutx es veu separada per un promontori cònic de la coma d'en Torrella, situada més amunt, que el selvàtic Puig Major de Sóller sobrepuja. Els voltors grossos i grisos gaudeixen de posar-se en aquestes altures i no permetin que els molesti cap desconegut.

Tornant a la vall de ses Cases de Neu, on hi ha una font d'aigua gèlida amb el seu abeurador a sota per el bestiar, anomenada la font de ses Cases de Neu, en què suren nombroses plantes aquàtiques, passam per una cabana de neu descoberta, situada per damunt el pla des Cards, on abans estava sa Rota, i més endavant per dues cabanes cobertes; la de més avall té el sostre de teules, la de més amunt de càrritx, carregat amb esportins damunt el cavalló de la coberta. Hom gaudeix aquí d'una vista general vall a baix sobre la doble badía i el canal gros de s'Albufera. Des del coll s'obté una fantàstica panoràmica cap a ambdues bandes, i de la serralada inferior. Formosa ès la vista de la vall pedregosa i agresta anomenada la coma des Prat i de les muntanyes llunyanes fins als turons de Palma. A l'esquerra conservam el cims del puig de Massanella, a la dreta l'esquerda de sa Mola. Hom passa per la quarta casa de neu d'Amunt, que està en ruïnes; al costat es troba una caseta en mal estat amb un parell de marjades per recollir neu.

El fons de la vall ès cobert de falgueres (Pteris); té bona terra, on suren ginebreres i roses; els pins comencen aquí. El viarany baixa pel pinar i hom albira el castell d'Alaró i la sotalada en direcció a Solleric. Hom arriba al fons de la vall per un alzinar i tomba a la dreta cap a Almallutx. Després hom assoleix una plana, anomenada es Pedregar, on la síquia d'aigua de la font de Massanella, feta d'obra i coberta, condueix a baix. Hi ha dues fonts que desemboquen a l'alzinar des Prat, no gaire lluny una de l'altra, una de més grossa, que raja d'una capelleta i d'una cova, porta la data de 1748, en qué fou canalitzada cap avall més amunt del rec per on l'aigua raja, i una altra de més petita, peró d' aigua més bona, dita des Pouet. A la dreta es troba una caseta entre les alzines. Arribam al bosc de Tossals Verds i llavors als pendissos amb marjades d'Almallutx, que ja coneixem.


Textos sacados de la obra Les Balears, descrites per la paraula i l'imatge, de l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria. Volumen Cinquè. Primera part.


No hay comentarios :

Publicar un comentario en la entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...