[X]

Formentor per l'Arxiduc

Des de el Moll el camí segueix per la platja, llavors recte cap a la casa d'Albercutx, que està situada sobre un alturó enmig de la vall del mateix nom, al final de la qual s'alça la penya del Migdia, un cim roig arredonit. La casa és de construcció senzilla; té un portal d'arc rodó i alguns lledoners vells i buits a davant. Pintoresca és la vista que des de aquí se'ns ofereix de la badía de Pollença, de la suau formació muntanyosa i d'Alcúdia. Hi ha grans plantacions de figueres en el fons de la vall, així com un bosquet de pins rojals al peu de la penya del Migdia, llevat d'aixó només tossals pelats. Albercutx té un hort amb aljub al final, nodrit per una font que raja d'una cova amb volta punxeguda, peró que a l'estiu el cabdal és molt feble. En el fons d'aquesta cova hi ha una mena de cúpula amb obertura a dalt, dotada a l'extrem amb dos bancs un a cada banda d'allà on la font raja de la roca i l'aigua s'acumula en un petit dipòsit, que vessa cap avall per una canal de teules. Dues obertures il.luminen el passadís de 36 passes de llarg, format per parets seques. Al costat del safareig creixen cirerers i altres arbres fruiters. En el torrent hi ha un pou que té aigua quan plou, peró més avall n'hi ha unaltre on l'aigua es conserva continuament.

El camí va des de la casa d'Albercutx en direcció a la penya del Migdia, amb una vista espléndida de la badia de Pollença, fins que hom arriba a un coll on es pren el camí que puja a la Talaia. Hom troba a la cresta dues cisternes petites amb coberta plana, on hom a l'estiu abeura mitjançant dos cossis les cabres i les ovelles. Encisadora és la vista de la doble badía. Llavors ve un hort erm amb una caseta i des de la torre rodona, una mica cónica, de la Talaia s'ofereix una vista d'alló més agrest vers la serralada interior, pelada i abrupta, fins al Puig Major, vers la pletórica vall de Pollença amb el Calvari al fons i vers la carretera cap al port, que pareix una cinta blanca sobre el paisatge. Més enllà es veu la falç de l'Albufereta, el turons en direcció a Alcúdia, amb els tres cims prop de Sant Martí, l'Albufera gran i l'avançada del cap de Pinar, de formes clàsiques, llavors la illeta de Formentor i la fantàstica avançada del mateix nom amb la vall interior, a l'esquerra de la qual hi ha la casa. En les inmediacions estan el penyasegats més feréstecs, que van en direcció al mar, concretament cap al nord, on les pedres es desprenen de sobte i cauen avall. Hi ha un petit bosc de pins melis que arriba fins a dalt de la Talaia. La torre, construïda l'any 1629, té espitlleres cap a tres bandes, així com un petit portal en direcció al sud, està enlairada i no té escala, car els escalons travessers de la qual, arrencats de les cordes, estàn en terra i no permeten grimpar fins a dalt.

Des de la torre, en direcció a l'est, es té una magnífica vista de l'illa del Colomer, de les penyes dels coloms i de l'illa a la dreta. Cap a la dreta es veu l'avançada de Pinola i el Puig d'en Marc, després el Castell d'Albercutx. En el terreny cobert de romaní creix també una herba ficiforme. Segueix el coll de la Creueta, anomenat així per una creu de fusta, perquè des de aquest coll, venint de Formentor, s'albira en primer lloc el Puig de Maria. En haver-lo ultrapassat, es baixa lentament. Hom te una vista esplèndida de les roques del Pal i, a la dreta el cim de la Talaia. Allà on comencen els pins melis molt ramificats, el territori pertanyi a Formentor. Un pi rojal ha crescut a les penyes i s'inclina sobre la carretera. Encisadora ès des de aquí la vista del Colomer, de faiçó clàssica, i del morro del Pal. Mentre que a l'esquerra, a davant, se'ns presenta el puig del Voltor, un poc més enllà a la dreta hi ha la Roja Blanca.

Per penya-segats, amb la vista d'abruptes fondals vertiginosos, coberts no obstant per vigorosos pins melis, el camí torna a davallar lentament. Llavors hom arriba al fons cobert de pins rojals, on també creixen algunes alzines, i veu a la dreta una fondalada en direcció al mar, al qual baixa un camí. En el fons pla i baix amb sòl arenós hi ha algunes alzines velles dins l'alzinar tancat, però la majoría son arbres joves. A l'esquerra hi ha una pedrera de marès, d'on s'extrau la pedra que llavors pel camí esmentat es transporta a la mar i es duu cap a Pollença. Les pedreres son molt superficials, però subministren un bon marès. Allà hi ha tres cabanes petites. Un poc mès endavant hi ha unaltra pedrera i el camí tomba una mica cap a la dreta. Per un pinar de pins rojals amb esponerós bosc baix format per romaní, garballons i mates de llentiscle, hom arriba després al fons calcari de la vall, on se'ns ofereix a l'esquerra, situada en el suau vessant no lluny d'un pi alt, la casa de Formentor. Aquesta, juntament amb tota l'avançada del cap, és propietat de don Miquel Costa, de Pollença, i forma una possessió de 1.707 hectàrees; a l'època del Repartiment després de la conquesta era una alquería del mateix nom, que va recaure en el rei, qui en va fer donació a Berenguer Burguet.

A la dreta de la vall, davant la casa, hi ha terres de conreu i un planter de figueres. Un silenci de mort senyoreja tot l'entorn i només el so esllanguit i somort, semblant al dels carboners, interromp de tant en tant aquesta solitud. Ès un lloc ideal per a ermitans, extens, ben allunyat de l'estrèpit del món. Formentor, que té una clastra amb una vella alzina, ès un edifici modern amb cinc finestres a la façana llarga i dues a la façana ampla, té una torre de carreus de marès amb finestreta rodona i espitllera, i dues troneres a la part baixa al costat dret, situades per damunt el portal d'aquesta banda. A l'esquerra, adosada a la torre, s'hi ha cosntruït una casa de pagès. Darrera la torre es troba una caseta de carreus toscos. A la dreta, davant l'edifici modern, hi ha una caseta vella amb un portal d'arc rodó.

No lluny de la casa hi ha un vell garrover. Al mig de la vall, on creixen moltes figueres, hi ha un pou d'aigua bona; dins la possessió de Formentor hi ha a més quatre fonts, però petites i amb l'aigua dolenta. La finca posseeix uns vint bous, però cap de salvatge com antigament, tampoc no hi ha cabres ara, si no se n'ha extraviada alguna d'Albercutx, on n'hi ha moltes; en canvi es tenen nombroses ovelles.
Hom va per un bosc de pins rojals, llavors arriba a un coll i assoleix la font de les Egües, tot seguit una valleta s'enfonsa cap a cala Figuera, on al peu del puig Fumat hom troba l'hort de cala Murta. Com que la font que acumula l'aigua en un safareig és massa petita, a l'hort, que està tancat per tot l'entorn, només s'hi conrea cànem. Ara hom gira a la dreta; un congost condueix avall cap a cala Murta.

El camí cap a aquesta cala va a través d'innombrables garballons alts, pasant per un magnífic bosc de pins melis, un dels més frondossos de l'illa. De pins rojals, en aquesta possessió, n'hi ha tres de grossos que el propietari no farà talar mai: el més gros és el pí de la Pouada, que està a vorera de la mar. En 22 revolts la pujada d'en Català condueix a dalt del magnífic pinar. Esplèndida és la vista enrere de la coma de cala Murta, de la Talaia que la domina i del Puig Gros de Ternelles en la llunyania. Com més pujam, més formosa ès torna la vista de la filera de muntanyes, de la badía de Pollença i del cap des Pinar, de faiçó clàssica, amb l'església de Nostra Senyora de la Victòria, visible des de ben lluny.

Suaument esbossada apareix al darrera de la badía d'Alcúdia i la plana fins al puig de Randa. La panoràmica esdevé sencera quan pujam més amunt. Des de el coll situat damunt de la pujada d'en Català, és més bo d'escalar l'abrupte puig Fumat, que es troba a 334,35 metres sobre el nivell de la mar, que en el seu cim creixen garballons alts, de tronc robust, i des d'on es gaudeix una vista semblant a la de la Talaia, només que en direcció contrària. Hom domina completament la vall de Formentor, albira la mar de la costa Nord prop de la cala Bóquer darrera Albercutx, contempla l'ampla badía doble i el cap de Formentor fins a l'esvelt far. El rètol romput que estava damunt la plaqueta central, procedent encara de la triangulació, porta la data de 1865. Hom ultrapassa la punta i puja aleshores en 15 revolts a un agrest carritxar, des d'on llavors el camí torna a pujar en vuit revolts. Hom arriba al salt del Moro i domina d'una manera esplèndida la brava cala Figuera, formada per un cap vigoròs i massís. El camí llavors, a l'indret d'una creu feta a la roca indica la meitat del trajecte, baixa en sis revolts i condueix des del cap quasi a la plana pel pendís situat al peu de la cova Blanca.

Fantàstica és la vista enrere més enllà de la cala Figuera. Hom mira per damunt l'alt con rocós del Fumat amb la seva fletxeta de la trinagulació i passa pel garballó de n'Emili, de dos homes d'alçada, que està a la vora del camí, que es diu així en honor de l'enginyer superior Pou i que per desgràcia fa poc el vent va rompre. La vista endarrera més bella sobre el rerefons muntanyós de cala Figuera, que pareix un decorat de teatre, és a la corba on el camí continua pel vessant esquerre d'una vall de càrritx, que hom circumscriu. A la dreta, al peu d'un penya-segat, hi ha una cova que serveix de corral per a les ovelles. Al costat d'uns pins vells encorbats es té una magnifica vista del cap de Menorca.

En quatre revolts cap avall i en dotze caminant cap amunt, hom domina els abruptes penya-segats de la costa i un congost ocupat per pins melis antiquíssims. En ser a dalt, hom veu la farola i llavors circumscriu la cresta cap a la dreta. En vuit revolts cap a aquesta banda i sis a l'altra, hom travessa una petita vall en direcció a la cala. En una llarga corba, després en 23 revolts, sostinguts a baix mitjançant un mur, altre cop en 9 revolts, dels quals el més llarg duu per unes cases, on abans vivien els treballadors i una d'elles ja no té teulada, el camí arriba al far que roman solitari damunt el cap.

Ho, domina des d'aquí, de manera esplèndida, el cap de Ferrutx i en dies clars Menorca així com la mar clara deu llegües a la rodona. Salvatge és la vista en direcció a cala Figuera amb els incontables penya-segats de la costa. Al nord, parets altes verticals pelades es precipiten cap avall a la mar. Devers el cim, el cap s'apregona una mica; a la dreta del far, mirant en direcció a la mar, hi ha una pedra balmada, anomenada el pont de les Moles. Un camí amb molt de rost baixa en tres revolts i la final mitjançant escalons a la cala propera. Sovint la gent ve al far des de la cala en Gossalba, des d'on hi puja un camí. Aquesta cala es troba al dessota de la calçada. Per tota l'avançada del cap Formentor creixen moltes plantes espinoses baixes, dites eriçons, i pins melis secs, de vells que són, plens de resina, que subministren una fusta excelent per a la construcció naval.


Texto extraído de la obra Les Balears, descrites per la paraula i l'imatge, Volum cinquè. Primera part del Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.


No hay comentarios :

Publicar un comentario en la entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...