[X]

Conques

A raíz de la salida con los Toys por Galilea pasamos cerca de Conques y Son Cortei, unas de las posesiones más importantes de Puigpunyent.

He encontrado algo de información sobre esos lugares firmada por Gaspar Valero i Martí, lo cual es una garantía, y por tanto, lo voy a reproducir.

Son Cortei

Possessió situada entre el poblet de Galilea, la moleta de Son Martí i el puig de na Bauçà. El camí propi de la possessió parteix del coll del Molí de Vent, prop de Galilea (PMV 1032, km 8’350). El camí, asfaltat, davalla lleugerament, entre oliveres i algun garrover i, en deu minuts a peu, arriba a les cases de la possessió.

En època islàmica era l’alqueria Albussa. El 1341 l’alqueria Albuzani era de Jaume Basset. El 1396 era de Ramon Ribas, qui juntament amb Pere Basset de Benifatxó -actual Son Martí-, cediren unes cent quarterades de les seves finques per a l’establiment del que amb el temps seria el llogaret denominat Galilea. L’any 1465 els germans Berenguer i Francesc d’Albussa la posseïen per herència. Aquell any, els esmentats germans veneren la possessió a Pere Jofre i aquest la donà en dot a la seva filla, Joana, casada amb Jordi Cortei, dels hereus del qual prengué nom. El 1506 l’alqueria Albuzan, ara Son Cortei, era de Jordi Cortei. Segons el cadastre de 1578, Pere Cortei tenia una possessió valorada en 2.500 lliures, mentre que Bartomeu Cortei en tenia una altra estimada en 1.500 lliures. L’any 1595 Lluc Cortei, ciutadà militar, fa testament i declara que a les seves cases té un oratori molt antic que va servir d’església al llogaret de Galilea. El 1685 la finca estava valorada en 6.500 £. i era de D. Lluc Cortei, prevere. El 1728 la posseïa Antoni Francesc Cortei, doctor en drets. La possessió apareix al mapa de Mallorca del cardenal Despuig, de 1784. L’any 1789, J. de Berard ressenya la finca de la manera següent: “Son Cortey. Mediano con emparrados. Del abogado Cortey”. Segons l’Amillaramiento de 1855, la possessió era de D. Antoni Cortei; es valorà en 27.134 reals de producte íntegre, amb una superfície de 439 quarterades.

Segons l’Arxiduc, cap a 1880, “La casa de Son Cortei, envoltada de plantacions joves de tarongers, presenta un portal en forma d’arc de mig punt, una petita clastra interior i una cuina peculiar amb ximeneia en el centre. A la dreta de la casa, hi ha una petita capella que en altres èpoques era lloc de culte de la gent de la localitat. Més amunt de la casa, hi destaca la presència d’una era; a l’esquerra d’aquesta, en un avenc de parets erosionades per la pluja, l’avenc de Son Cortei, acostuma la gent a tirar-hi les despulles dels animals morts” (Habsburg-Lorena, VIII, 372).

Avançada la primera meitat del segle XX, fou propietat del músic Josep Balaguer. Durant bona part de la segona meitat del segle XX, i fins a l’any 1996, Son Cortei fou de Gabriel Alzamora López (1904-1996). Actualment és del fill de l’anterior, Ferran Alzamora Carbonell i té 284 ha de superfície.

Les cases tenen dues façanes, que corresponen a la tradicional i a la de l’accés actual; aquesta darrera s’orienta a tramuntana i es troba aixecada davant una carrera ombrejada amb pins. Té dues plantes d’alçat, amb un bloc a l’esquerra amb balustrada i un bloc constructiu que surt per la dreta. El portal és d’arc escarser, amb doble obertura, ja que aguanten una balconada. A la dreta, embotit dins els murs, hi ha un coll de cisterna de secció quadrada. La façana antiga s’orienta a llevant, aixecada davant el que ara és una carrera enjardinada i ornamentada amb un brollador; té alçat de dues plantes i mostra una balustrada més moderna a l’altura del pis noble; el portal és d’arc rodó.

Els portals comuniquen a sengles vestíbuls amb coberta de bigues. Pel portal forà actual, un altre arc escarser dóna accés a la clastra, de planta quadrada. A l’esquerra hi ha un arc rebaixat que comunica amb el portal antic i un rellotge de sol de 1855, a més de l’escala que puja a la casa dels senyors. Les cases tenen tafona, modernitzada, amb entrada al fons de la clastra, a la dreta; abans, es troba la botiga de l’oli, una estança amb coberta de volta de canó.

Conques

El camí propi de l’antiga possessió parteix de la carretera des Capdellà a Puigpunyent per Galilea (PMV 1032, km 8’800), a l’esquerra pujant des de Puigpunyent cap a Galilea. Una fita o escopidor assenyala “Conques. 1425”. Dos minuts d’asfalt, amb un marge alt a la dreta, ens deixen en un entreforc; el camí de l’esquerra condueix a les cases velles.

La possessió de Conques era en època islàmica l’alqueria Caprida. El 1285, ja coneguda amb el nom del Palmer, la comprà Guillem des Brull. El 1361, apareix a nom de Berenguer Vida, també propietari d’Ortoluig. El 1425 l’alqueria era denominada es Palmer i fou venuda per Berenguer Vida a Ramon sa Fortesa, juntament amb els rafals que tenia agregats. El 1446 Joan sa Fortesa vengué la seva alqueria Conques a Gabriel Verí de Menorca. En l’Estim de 1578 el Palmer apareix conjuntament amb la Granada; ambdues possessions eren de Pere Nét i es valoraren en 50.000 lliures. En l’inventari per la mort del senyor Pere Nét, de 1595, el Palmer apareix com a possessió principal, seguida de la Granada. El 1728 era propietat de Guerau Descatlar. El 1733 era del fill de l’anterior, Miquel Joan Descatlar.

La possessió apareix al mapa de Mallorca del cardenal Despuig, de 1784. L’any 1789, J. de Berard ressenya la finca de la manera següent: “Conque. Grande predio. Huerto y agua. Del Excmo Barceló”. El 1818 era d’Onofre Barceló, qui morí aquell mateix any. Segons l’Amillaramiento de 1855, la possessió era de D. Joan Barceló i Brondo; es valorà en 11.343 reals de producte líquid, amb una superfície de 255 quarterades.

Segons l’Arxiduc, cap a 1880, Conques té “esplanada frontal i aljub coronat d’altiu merlet piramidal i pedrís perimetral... Conques presenta una clastra empedrada i amb dues pilastres, i a l’esquerra de la façana principal, un emparrat ample. Més amunt de la casa, hi ha belles plantacions de fruiters i un aljub, i als seus peus, una petita casa coneguda per s’Hortet de Conques” (Habsburg-Lorena, VIII, 368-69). El conjunt fou declarat BIC el 25 de juny de 1985. Actualment, les cases es troben dividides en diversos habitatges, molt reformats.

La façana principal de les cases té dues plantes d’alçat. El portal forà és de llinda, de grans dimensions, del s XVIII; els capitells mostren senzilles motllures, mentre que els brancals són de dues peces de pedra. A l’esquerra, un bloc constructiu avançat en perpendicular a la façana, que acull l’estable, mostra un abeurador tancat per un arc rebaixat, situat vora el portal. A la dreta del portal, hi destaca una cisterna adossada a la paret, amb capelleta apuntada, part exterior de l’aljub que ocupa bona part del subsòl de la carrera, amb un coll de cisterna de secció circular més enmig. El segon bloc de la façanan, a la dreta, mostra coronament en testera triangular, a dos aiguavessos. Més a la dreta de la façana, hi ha un portal de llinda de fusta i, a l’extrem, un altre portal d’un habitatge. La segona planta, mostra un balcó i, més a la dreta, dues finestres. A la dreta, tancant l’esplanada de la façana, s’alça la Miranda, amb un mur amb merlets arrodonits, de considerable antigor.

Després del portal forà, el vestíbul apareix amb sòl empedrat i amb el sòtil reformat. Dos pilars de secció quadrada deixen pas a la clastra. En el mateix vestíbul, a la dreta, quatre graons en davallada condueixen al portal de llinda de la tafona. La clastra és de planta quadrada, amb sòl empedrat amb lloses grans; distribueix diversos portals de llinda, ara corresponents a habitatges diferents. La paret frontal a l’entrada i l’angle del fons a la dreta tenen tres plantes d’alçat, mentre que la resta només en té dues. Al fons de la clastra, segons s’entra, una escala exterior condueix a un portal de llinda situat al primer pis.

El portal de l’esquerra del vestíbul condueix a l’estable, una gran sala rectangular, amb menjadores als laterals llargs. La coberta té quatre trams separats per tres arcs rebaixats de marès. El conjunt de les cases, producte de la divisió a què fou sotmesa, presenta diversos portals, alguns oberts modernament, que acullen devers 11 apartaments. La tafona ocupa una gran estança de planta rectangular. L’accés interior es fa per una rampa amb sis graons en davallada. La coberta és un enteixinat de fusta, amb bigues i dues jàsseres, en bon estat de conservació. Conté una premsa de biga, al lateral llarg de la dreta, que es conserva completa, amb biga, galteres, cuixera de grans dimensions adossada al sostre, cavall fust, quintar amb creuers, espiga i bassis.

Al fons de l’estança de la tafona, sota un sòtil més baix, hi apareix el trull, amb entrada per un arc rebaixat. El perímetre dels laterals de l’estança del trull és ocupat per quatre obertures que contenen els graners; tenen portal rodó i volta de canó. Rere, un portal de llinda condueix a la botiga de l’oli. Vora el trull es troba la premsa mecànica. Al costat hi ha la fornal, amb caldera d’aram. Vora el quintar de la biga hi ha una segona premsa mecànica, més petita que la primera.

La tafona de Conques apareix documentada a l’inventari per la mort del senyor Pere Nét, de 1595, a les cases de la possessió principal, aleshores anomenada el Palmer. Hi havia tres muls somerins de tres anys cada un; tres collars i tres coixins per llaurar; dues bigues, una caldera i altres aparells de fer oli, i altres eines.


1 comentario :

Woody dijo...

M'agradat molt.
De Conques dius: "Dos minuts d’asfalt, amb un marge alt a la dreta" Damunt d'aquest marge està ca nostra.
Jo personalment he estat de dins de les cases de la possesió de molt petit, quan escara estava "l'amo" (que era de Galilea) i encara no hi havia extrangers, que han comprat les cases i han fotut cartells de prohibit el pas per tot.
Per la part d'adalt de les cases soliem anar a caçar tords i parar garvallets ... ara ja no es pot!

Publicar un comentario en la entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...