[X]

El cubo de Tirme

El jueves, con la excusa de acompañar a mi hijo al gimnasio, cogí la bici y, sin rumbo fijo, me fuí hacia es Rafal Nou. Por allí pasa el torrente de na Bàrbara, pegado al colegio Sant Josep Obrer, debidamente encauzado y cementado, por lo que tuve la tentación de meterme y recorrerlo hasta donde fuera posible, pero no lo hice. Seguí por la superficie y me encaminé hacia las nuevas (entre comillas) barriadas al otro lado del Camí Salard, Son Gibert. Un nuevo poblado de VPO's con alguna pretensión de modernidad que rodea por completo el seminario.

Al fondo de la calle nos topamos con otro torrente, el torrent Gros, que separa los municipios de Palma y Marratxí, al que vamos siguiendo su vera por calles y solares aún sin edificar. Cuando tuve que meterme en su lecho me topé con un pastor de cabras y su rebaño en uno de sus paseos diarios. Por lo que ví todas necesitaban ordeñar por lo que supuse que ese hombre puede que viva aún de vender leche de cabra, y que haya gente que aún compre leche de cabra.

Llegé finalmente a la calle Aragó y seguí por la carretera hasta el Pont d'Inca Nou donde me metí en la urbanización para encontrar el paso subterráneo hacia los terrenos de Son Macià Negre. Después de ir a ver las casas salí a la carretera vieja de Bunyola y giré por el Camí d'Establidors. Podría proseguir la descripción de la ruta pero buscando información encontré un artículo de la revista Pòrtula, en el número 251, que se adapta como anillo al dedo a lo que hice, y creo que mucho mejor redactado y documentado de lo que sería yo capaz, así que, con (o sin) su permiso lo voy a reproducir.


Camí de sa Fita

Avui visitam, de la mà de l'estimada Pòrtula, una regió poc coneguda de Marratxí, plena de contrastos, situada en el cantó nord-occidental del terme, al Pla de Son Nebot. En aquesta planura, antigament de gran riquesa agrícola i poblada de notables possessions, hi conviuen a la força les despulles d'un món esvaït i el nou ordre modern (ja!), representat per les urbanitzacions camperoles estil «Marratxí profund», els xalets ostentosos i les infraestructures relacionades amb Son Reus.

La contrada manifesta l'empremta, silenciosa però potent, del pas del veí torrent gros, que fita el nostre terme municipal en tot l'extrem de ponent. Tot el Pla de Son Nebot és fill del torrent, que es forma per les aportacions dels de Bunyola i Esporles, que s'entreforquen prop del km. 8 de la carretera de Sóller, dins el terme de Palma. La presència del torent fa que diferents camins confluissin en els ponts o guals sobre el torrent, situats en aquesta contrada prop de Son Reus.

No queda clar si el camí de sa Fita rep aquest nom perquè condueix a la propietat de sa Fita, situada a mitjan recorregut, o si obeeix al fet que la via acaba en el límit del terme municipal, en la confluència del camí de Son Frau i el camí de sa Cabana des Frares, cruïlla important on segurament s'hi plantaria una fita de terme, com passa a altres indrets semblants. Que nosaltres sapiguem just se'n conserva una d'aquelles marques territorials, la situada el km. 1,5 del Camí de sa Comuna, a Son Orlandis. Aquest camí té una llargària d'uns 2,800 km, entre «es pont» de Can Bronquet (km 4 de la carretera Vella de Bunyola) i la cruïlla del camí de Son Frau. Hi podem afegir una 350 m. més de recorregut d'enllaç entre aquest punt i la carrretera de Sóller.

Curiosament, tant a l'inici com al final de la ruta apareixen uns hostals de camí, on podien romandre o reposar els transeünts que feien ruta entre la part forana i Ciutat. Parlam de l'hostal de can Mosson, al nord; afectat per l'aixamplament de la carretera de Sóller i els de can Bronquet i s'Hostalet, al sud, un a cada banda d'es pont.

Can Bronquet, tota una relíquia, s'emplaça en la confluència del camí Vell de Bunyola i els de Sa Cabana i Son Macià, aquest últim, malauradament, trastocat per la urbanització. Conserva les típiques porxades estalonades per pilons de pedra, la cisterna i un banquet, l'ombra d'un lledoner i el rellotge de sol, vitenc i extern al món. Ens serveix Can Bronquet de referència de partida, cap al pontet de la carretera de Bunyola, situat a 200 m a l'est. A la dreta del pont s'inicia el camí de sa Fita, indicat per un rètol, una pràctica poc freqüent a Marratxí.

Les primeres passes ens mostren un «paisatge» de parcel·les edificades, el redol conegut com Can Buc. Passam vora les cases, abandonades, de Son Josep i al cap d'uns 500 m. de camí afinam, a la nostra dreta, un brancal que entra al Pla de Son Nebot i arriba a la urbanització del camí d'Establidors. Deixam la companyia del torrent Gros que fins ara corria al nostre costat, acanalat entre tapials, i assolim l'indret de les cases de Can Buc Vell i Can Canut. A mà esquerra s'estenen els terrenys de Cal Rei i sa Tanca de Can Buc, farcits de casetones “perfectament integrades en el seu entorn”. Arriba per la dreta el camí d'Establidors i just en el km. 1, el camí de Son Nebot, un gran casal del segle XV, envoltat d'horts de tarongers. Conserven bells detalls arquitectònics gòtics i renaixentistes.

Deixam a mà dreta l'accés a Can Calet, fitat per dos lledoners, i ens situam, a poca distància, a la cruïlla amb el camí de C'as Sastret, ben indicat. Tal camí du a C'as Sastret, perdut entre sementers, i també a sa Fita, situada prop de la cruïlla. Una llarga recta del camí defineix el darrer tram del camí de sa Fita, que sembla partir decidit cap a les muntanyes de Valldemossa i Bunyola. La dreta del camí és ocupada per les terres «urbanitzades» de C'as Teixedor Vell, on es conserven encara les cases de la possessió.

A poques passes afinam a la dreta, entre pilons de pedra, l'entrada a Can Garriga, accés pròxim a uns vells sestadors de bestiar. A uns 250 m. lluny apareixen les sorprenents cases de Can Garriga, d'arquitectura més urbana que pagesa, d'estil eclecticista al buc senyorial, del segle XIX, i d'arquitectura tradicional a l'ala nord, que integra les cases pageses. Un jardí, ara abandonat, s'emplaça davant les cases, a l'esquerra de la carrera, d'un empedrat regularment conservat.

El camí passa per davant les cases de Can Canut, emplaçades a la nostra dreta. A l'esquerra, una desviació du a la urbanització de Can Garriga, que ocupa la vorera del torrent Gros, i és tot un exemple de la incoherència dels nostres urbanitzadors, polítics, i colonitzadors. Topam, finalment, amb la nova rodona de la cruïlla del camí amb el de Son Frau, que arriba per la dreta. Un vial ample, per l'esquerra es dirigeix a les instal·lacions de Son Reus i a la carretera C-711, de Palma a Sóller. En plena cruïlla s'està edificant el Parc de tecnologies ambientals, que tractarà la recollida selectiva. A Can Canut, s'hi ha creat el «centre d'Educació i informació ambiental» relacionat amb les instal·lacions esmentades

Al fons podem veure les grans cases dels dos Son Reus -de Dalt i de Baix- i en contrast, les torres de la incineradora de Son Reus. Com seran les possessions del segle XXII? Preferim refugiar-nos en el temps esvaït que marcava el rellotge de Can Bronquet, mercès!.


No hay comentarios :

Publicar un comentario en la entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...