[X]

Repasando

En la última salida, a raíz de pasar por lugares nuevos, me surgieron algunas dudas. Vamos a tratar de resolverlas.
El primero de los sitios visitados fué el Pas de sa Fesa. ¿A qué se refiere?

FESA f.

1. Acte i efecte de fendre; objecte fes; cast. hendimiento, hendido
2. Fenella; obertura estreta i llarguera; cast. hendidura, resquicio a)Tall llarguer i estret que es fa a l'orella d'un cap de bestiar, especialment ovelles i cabres, com a senyal per a conèixer de quin propietari són (Mall., Men.)
3. Cadascuna de les dues meitats en què es divideix el porc mort, un cop trets els pernils, el cap i els menuts (Tor, Vall d'Àneu)

En segundo lugar fuimos a merendar al mirador de Leandro Ximenis, en lo alto del Puig de sa Gubía.

GÚBIA (i dial gubía).

Enformador de tall semicircular; l'usen els fusters, esclopers, ferrers, boters, etc.; cast. gubia.
topon. Sa Gubia: muntanya abrupta que té un caire quasi vertical i acanalat (Bunyola).
Intens.:—a) Augm.: gubiassa, gubiarra.—b) Dim.: gubieta, gubietxa, gubiel·la, gubieua, gubiona, gubió.—c) Pejor.: gubiota, gubiot.
Etim.: del llatí gubia, mat. sign.


Después, al desviarnos del camí de Muntanya, íbamos ascendiendo cerca del Torrent de l'Aubí.
1. ALBIm. bot. L'arbre Populus alba; cast. álamo blanco. Fer dos imatges de vulto de figuer o albi, doc. a. 1649 (Monsalvatje Not. xxiv, 166).—V. àlber. || Sa Riera de l'Aubi: riera devora Palamós.

2. ALBI

Menjadora de llenya per als porcs; V. obi. Var. form.: obi, olbi, gobi. Etim.: del llatí alvĕu, ‘vas semblant a una barca’
OBI (i ses var. dial. olbi, oubi, òbit, gobi). m. (i en mall. f.)
1. Recipient fet d'una soca buidada per un costat, que serveix per a posar-hi el menjar dels porcs (Cerdanya, Ripollès, Empordà, Garrotxa, Guilleries, Collsacabra, Plana de Vic, Penedès, Camp de Tarr., Mall.); cast. dornajo, gamella
2. Pica de pedra per a posar-hi el menjar dels porcs (Sueca, Cullera); cast. pila, gamella
3. Recipient fet d'una soca buidada o de pedra per a donar menjar a les gallines (Penedès, Camp de Tarr., Sta. Col. de Q., Mall.); cast. comedero
4. Cossiol amb aigua, que tenen els gerrers, teulers i rajolers, per treure's el fang de les mans i rentar-se (Llucmajor); cast. cazuela
5. Dipòsit d'aigua damunt el qual roda la mola d'esmolar, i que serveix per a refrescar la mola quan s'escalfa massa (Ripoll, Viladrau)
6. Rec o canal de fusta per a conduir l'aigua (Camp de Tarr.); cast. canal
7. Bassi o conca dins la qual roda la mola que esclafa les olives en el molí d'oli (Vallès)
8. Clot per a contenir alguna cosa (Camp de Tarr.); cast. hoyo. «Aquí farem un òbit» (Vila-seca). a) Cadascun dels clotets que els nois fan en terra per fer-hi anar les bales en jugar (Pobla de L., Barc.)
9. topon. a) Els Òbits: nom d'unes coves existents en terme de Sant Llorenç del Munt.—b) Comellar de s'Obi: tros de terra enclotada dins el terme de Bunyola (Mall.).—c) Font dels Oubis: nom d'una font que hi ha en terme de Valldemossa (Mall.)

Etim.: del llatí vg. albĕu, var. del clàssic alvĕus, ‘canal’, ‘pica de fusta per a donar menjar als animals’ («alveus ad hordeum ministrandum equis», ap. Forcellini Lex., s.v. alveus). Hi ha formes arcaiques i dialectals com albi, olbi, oubi, que encara conserven l'element fonètic corresponent a la l de alvĕu. La -t de les formes òbit i òubit representa el mateix so paràsit que s'adhereix a la majoria de noms catalans acabats en -i (cf. prèmit, col·lègit, àpit, nòlit, etc.). La forma mallorquina gobi presenta una -g- adventícia produïda potser per influència de mots com gabi (=gàbia). Cal advertir que en mallorquí el mot obi o gobi és femení, perquè s'ha equiparat als mots femenins en -ia que en mallorquí han perdut la -a (glori per glòria, gabi per gàbia, etc.).


No hay comentarios :

Publicar un comentario en la entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...