[X]

Camí vell de Biniarroi

La semana pasada estuve por Biniarroi y subí por la pista asfaltada ya que el camino antiguo no permite rodar en subida, aunque alguna vez lo he subido, cuando me encontré la primera barrera cerrada. Y creo recordar que lo hice una vez de bajada. Y para que no se pierda en el olvido este itinerario voy a poner una descripción de una excursión realizada por él que se encuentra en la página oficial del Ajuntament de Mancor.

Partim de Mancor de la Vall des de la plaça de Dalt, on es troba l'Ajuntament de la vila i l’església parroquial de Sant Joan Baptista. En direcció a ponent anem pel carrer del Metge Josep Mateu. El temple parroquial queda a la nostra dreta. Al final d’aquest carrer, voltam cap a la dreta pel carrer de Biniarroi. En el número 28 d’aquesta via observem una casa amb l’escut de la família Catlar que en corona el portal, amb la data de 1878. Els Descatlar foren senyors de Massanella des del segle XV fins a 1893, i eren els majors propietaris de l’actual terme municipal de Mancor, que fins a 1925 no se segregà del terme de Selva.

Continuem pel carrer de Biniarroi, que ens condueix als afores del poble; al final del carrer, després d’un curt descampat i de deixar a l’esquerra algunes portasses, passem vora el cementiri de la vila, que queda a l’esquerra. Hi notem unes línies arquitectòniques senzilles, amb portal de llinda i un frontó triangular coronat per una creu.

Envoltats ja de camps de conreu dominats per garrovers, continuem encara per camí asfaltat, amb el torrent de Biniarroi a l’esquerra. La vista cap a la dreta, amunt, ens mostra les edificacions de Santa Llúcia. A uns dos minuts del cementiri deixem a la dreta les cases del Figueralet i immediatament passam pel pont que franqueja el torrent. Des del pont se’ns obre el panorama cap al nucli de Biniarroi, encimbellat dalt de la muntanya. Aviat deixam a l’esquerra la casa de Can Amunt, seguida d’un altre xalet. Mentre, el camí dissenya un lleuger revolt cap a la dreta, on hi ha un cartell de la Conselleria d'Agricultura i Pesca del Govern Balear. Un poc més endavant, a uns cinc minuts de la sortida del poble, arribam a un entreforc de camins. El camí de l’esquerra és el de la Font Garrover, que continua cap a Lloseta pel clot d'Almadrà. Si seguim el nostre itinerari, més endavant tornarem a trobar aquest camí, després de visitar Biniarroi.

Continuam la ruta pel camí de la dreta, mentre que en l’angle que s’obre entre el nostre camí i l'anterior queda un edifici anomenat la cotxeria de la Font Garrover, on esperaven antigament els carros d’aquesta possessió. Es una construcció d’una sola planta d’alçat , amb portal rebaixat, en forma de portassa, vora el qual destriam un colcador, a l’esquerra; la coberta és de dos aiguavessos.

Vora la cotxeria de la Font Garrover passam novament sobre el torrent i, pocs metres més endavant, tornam a trobar-nos en una bifurcació important de camins. En aquest cas, hem d’anar cap a l’esquerra, ja que el camí de la dreta condueix a l’oratori de Santa Llúcia, originari del segle XIII, tot i que actualment es troba envoltat d’edificis moderns.

Després de deixar la bifurcació de Santa Llúcia, avançam entre petites propietats on abunden les llimoneres i els tarongers, encara que els garrovers continuen com a espècie arbòria dominant; una d’aquestes propietats és Son Torranet, que queda a l’esquerra. Deixam aviat el camí de Cal Vellaco, que discorre asfaltat cap a l’esquerra, i que comença vora un canyar situat al costat del torrent. Continuam pel camí de la dreta, amb una caseta a la vora.

Mentre, si aixecam la vista veurem les cases de Biniarroi, ben altes al capdamunt del pujol, que constitueix l’estrep de migjom del puig de Suro. A l’esquerra ens queda el torrent, amb ullastres, garrovers i alguna figuera. A la dreta ens acompanya una paret seca, mentre que a l’esquerra deixam una casa reformada. Amb un revolt lleuger cap a l’esquerra, passam sobre el torrent de les Fontanelles, tributari del de Biniarroi, que mostra un jaç redult.

L'asfalt, després de passar vora una tanca d’ametlers, dissenya un revolt a l’esquerra, en pujada, amb una caseta de marés i d’un aiguavés a la dreta. En el següent revolt a la dreta, podem desviar-nos del camí asfaltat i voltar cap a l’esquerra, per on discorre un tram del camí vell, alguns metres que han sobreviscut a la superposició del nou traçat. En un primer segment d’una cinquantena de metres, a la dreta hi discorre una paret de marge, mentre que, a la banda esquerra, hi apareix una barrera de metall. En aquest punt, el camí vell volta a la dreta, amb algun graó de pujada, fins que ben aviat toma a enllaçar amb l’asfalt del camí nou. En la següent giragonsa, cap a la dreta, podem posar-hi atenció, ja que ens hem de desviar del camí per a vehicles per tal d’agafar el camí vell, que surt a la banda esquerra, just al final del revolt. Per la via ampla ben aviat trobaríem una barrera metalica, visible des de l'inici del camí vell, després de la qual s’acaba l’asfalt del camí nou de Biniarroi.

Avançam ara pel camí vell de Biniarroi, que presenta una tipologia de sender de ferradura, però molt abandonat pel desús. Els primers metres del camí vell adopten una forma de rampa en pujada, amb hullastres, cards, abatzers, fenis, argelagues, garrovers i oliveres. Ben aviat arribam a una escaleta de ciment, molt recent, amb vuit graons; ha estat bastida per servir d’enllaç amb un camí transversal, més modern, que condueix a una casa situada a la nostra esquerra. En aquest camí transversal, hem de seguir set o vuit metres cap a la dreta, fins que, un poc abans d’una barrera de metall que torna al camí principal de Biniarroi, voltam a l’esquerra, i novament recuperam el camí vell.

En el següent revolt a la dreta, deixam una barrera de metall a la banda esquerra. Les restes d’empedrat afloren del sol del camí, mentre pujam amb una reixa de filferro que discorre a l’esquerra, entre oliveres i garrovers. A la dreta es configura una panoràmica amb el poble de Mancor, enclotat, i l’oratori de Santa Llúcia situat gairebé a la nostra altura. Després d’un revolt a l’esquerra, amb un fil- ferro que marca la banda esquerra del sender, torna a aparèixer l’empedrat. Aviat arribam a una barrera de fusta, que hem de passar, mentre el camí descriu un revolt a la dreta. Alguns minuts més amunt, després de cinc revoltes que s’han de seguir amb atenció per no perdre el camí, no debades ens trobam en una via molt poc transitada, enllaçam amb un camí de carro transversal. Aquest camí, cap a l’esquerra comunica amb una caseta similar a una barraca de roter i, cap a la dreta, enllaça amb el camí per a vehicles de Biniarroi.

Hem de travessar el camí i continuar pel camí vell, que continua a l'altra banda, amb un garrover a l' esquerra. Ens acompanyen argelagues i oliveres en aquest tram que constitueix la pujada final a Biniarroi. Després d’alguns revoltes, deixam a la dreta una paret de marge en forma convexa, amb restes de barrobins, i també observam roques conglomerades vora el mateix camí. El camí sembla un tirany marcat per les ovelles, i en una primera bifurcació de senders, anam cap a la dreta, deixant de banda un tirany que davalla cap al torrent, ben guarnit de polls i d’altra vegetació d’humitat. Pujam encara alguns revolts curts, i deixam a l’esquerra un sender que es dirigeix a les marjades i horts de la part baixa de la font de Biniarroi. En aquest entreforc, avançam cap a la dreta, per on passam per una zona ombrívola, entre alzines, oliveres i ullastres, i així entram en el petit nucli de cases de Biniarroi, concretament amb Son Nadal a la dreta i Can Ros a l’esquerra.


No hay comentarios :

Publicar un comentario en la entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...