Es Gravet

Este es un topónimo curioso y utilizado en más de una ocasión en distintos lugares de nuestra geografía.

Primer ejemplo: Parece que se trata de uno de los tramos de la trialera que utilizamos tanto para subir como para bajar al/del Coll de l'Ofre, aunque ésta es la primera vez que oigo que alguien se refiere a él en estos términos.

http://fitaafita.dbalears.cat/fer-un-gran-pas-fer-un-pas-en-fals

Segundo ejemplo: Hay un tramo bautizado del mismo modo en el Camí de Castelló. Al parecer se trata de un tramo muy inclinado con varias curvas en zigzag que salvan un importante desnivel justo después de la zona más llana desde la era de Can Prohom. Suele constar marcado en los mapas.

http://www.diariodemallorca.es/fin-semana/2010/02/15/planes/que-hacer/el-cami-de-castello-soller-deia/1043.html

Tercer ejemplo: Consta también en los mapas y está bien localizado el tramo nombrado como tal de la subida de Míner Gran, en un tramo de bajada después del tramo de curvas tras haber superado Míner Petit.

http://bttersmallorca.wordpress.com/2009/02/28/miner-petit-lluc-moscari/

http://arni-muntanya.blogspot.com/2010/03/puig-de-ca-de-mina-09022008.html

Cuarto ejemplo: al parecer existe otro tramo así descrito en el camino de la ermita de Maristela desde Son Ferrà, justo en el tramo de cemento. De este no he encontrado referencias escritas “oficiales”, aunque sí orales.

Decía que es curioso porque no sé lo que significa, este vocablo no existe en el diccionario.

Salt

Como no todo en las salidas es cachondeo y hablar de bicis y aprovechando que pasamos por el Salt del Fonollar cuando no estaba previsto y que la semana pasada lo hicimos unos cuantos por la Font del Salt de Bàlitx vamos a tratar de aclarar estos topónimos.
Para ello echamos mano de un portal web interesante que trata de estos temas, Toponímia, y allí encontramos esto.

Salt

Podríem classificar els salts que trobam arreu de Mallorca en tres grups.
El primer fa referència als abundants salts d'aigua que se formen als torrents en èpoques de pluja i que van dels simples bots a les cascades que s'acosten al centenar de metres. En aquest cas la importància del desnivell fa que el salt aparegui com a determinant del nom, un exemple el tenim en el torrent des Salt, al port de Valldemossa.

La gent de la contrada coneix aquests llocs simplement com es Salt, però per saber d'on parlam s'ha d'afegir la possessió on es localitza. Els hidrònims més famosos d'aquest grup són es salt des Freu, un dels llocs més visitats de la Serra, es salt de Son Fortesa (Puigpunyent), lloc on neix sa Riera i on l'abundància d'aigua fou aprofitada per a la construcció d'uns jardins senyorials o es salt de Llinars el qual permeté bastir un complex format per sis molins d'aigua fariners. Un salt d'aigua també està en l'origen del nom d'un antic rafal d'Estellencs, posteriorment segregat en distintes finques (es Salt des Putxet, es Salt des Fonollar).

En el segon grup de topònims el salt apareix acompanyat d'un determinant que pot ser un animal o una persona. En el primer cas tenim per exemple: salt des Boc, salt des Cavall, salt des Ca o des Cans, des Moix. En el segon cas tenim es salt de n'Angelè, d'en Buà, d'en Ganyó, d'en Gener, d'en Moixina, d'en Palla o d'en Panxeta. Alguns d'ells tornen designar salts d'aigua però desconeixem la petita història que s'amaga darrera d'aquests noms. S'exceptua d'aquest desconeixement es salt des Cavall.

El darrer del nostres grups el formen els salts llegendaris. Aquí s'inclouen el que pegà un soldat que fugia de la justícia d'un costat a l'altre del torrent de Pareis (salt des Soldat Pelut), el de l'esposa innocent que fou estimbada pel seu marit foll de gelosia al Grau de Lluc i salvada per la intervenció de la Verge (salt de la Bella Dona) o el del jove alaroner que fou empès a l'abisme del castell d'Alaró pels companys que havien perdut unes messions (salt d'en Fonoll). En aquest cas la Verge badava i per això el poble li dedicà el següent retret, recollit a les Rondalles (tom XXIV):

Mare de Déu del Refugi

¿no el sabereu emparar a n'en Fonoll, com va caure pes penyal de s'Orengar?

Esta va para ToniXXL.

Si hem dedicat una entrada d'aquest portal a les alqueries, és ben just que en reservem un altre per l'altra tipus de poblament rural de l'època musulmana a Mallorca: els rafals (de l'àrab rahl). Si ens guiassim només per la toponímia actual hauríem d'afirmar que els rafals -sobre els 130 noms de lloc- eren més nombrosos que les alqueries -sobre els 25. Ja al Mapa de Mallorca del cardenal Despuig són més freqüents els rafals, 44, que les alqueries, 18. Evidentment, com en el cas de les alqueries, alguns són molt posteriors a l'època musulmana i d'altra banda hi ha nombrosos rafals -i alqueries- designats amb un altre nom.
Gràcies al Llibre del Repartiment coneixem que, com a mínim a la porció que correspongué al rei, el nombre de rafals era en realitat inferior, 328 rafals front a 460 alqueries. Per "districtes" la distribució de rafals era la següent: Palma (Ahwaz al-Madina) 81, Inca (Inkan) 42, Pollença (Bulansa) 62, Sineu-Petra (Jijnaw-Bitrah) 105, Artà (Yartan) 1, Montuïri (Muntuy) 22, Muntanyes (Al-Jibal) 15.
Tornant a la toponímia actual les variants a partir del nom originari són abundants: trobam diminutius (es Rafalet, es Rafalí), augmentatius-despectius (es Rafalot, es Rafalasso), la forma plural (es Rafals), determinants que informen sobre l'antiguitat (Rafal Vell, Rafal Nou), determinants que informen de la pertinença a una propietat més important (Rafal d'Ariant, Rafal de Son Bacs), determinants que informen sobre el color (Rafal Blanc, Rafal Roig, Rafal Negre), determinants numèrics (Rafal Deu, Rafal Onze) determinants que informen sobre el propietari (Rafal d'en Bernat Randa, Rafal des Notari Vell) i que solen correspondre a propietats nascudes a partir de la segregació de la finca mare. Mascaró recull un rafal femení vora el poble de Pollença: la Rafal, un dels indrets senyalats per les llegendes sobre tresors amagats pels moros durant la conquesta de Mallorca pel Rei en Jaume.
Entre els determinants més curiosos podem apuntar el següents: es Rafal Aixat(un a Artà i un a Montuïri, a més de l'antic rafal que donà lloc al poble de Lloret) que significa l'hostal de la vorera en llengua àrab, es Rafal Cagolles, es Rafal Pai (Artà), es Rafal Palet(nom d'una tanca sense cap edificació de la possessió de Son Valentí, es Rafalet Drac (Manacor), Rafal Càrritx (Llucmajor), Rafal Còdol (Manacor), Rafal de la Mort (Santa Margalida)...
No podem acabar sense fer referència a les barriades ciutadanes des Rafal Vell i des Rafal Nou, anomenades així per la ja desapareguda possessió des Rafal, situada a prop del creuer entre la via de Cintura i el carrer Aragó.

Repasando

En la última salida, a raíz de pasar por lugares nuevos, me surgieron algunas dudas. Vamos a tratar de resolverlas.
El primero de los sitios visitados fué el Pas de sa Fesa. ¿A qué se refiere?

FESA f.

1. Acte i efecte de fendre; objecte fes; cast. hendimiento, hendido
2. Fenella; obertura estreta i llarguera; cast. hendidura, resquicio a)Tall llarguer i estret que es fa a l'orella d'un cap de bestiar, especialment ovelles i cabres, com a senyal per a conèixer de quin propietari són (Mall., Men.)
3. Cadascuna de les dues meitats en què es divideix el porc mort, un cop trets els pernils, el cap i els menuts (Tor, Vall d'Àneu)

En segundo lugar fuimos a merendar al mirador de Leandro Ximenis, en lo alto del Puig de sa Gubía.

GÚBIA (i dial gubía).

Enformador de tall semicircular; l'usen els fusters, esclopers, ferrers, boters, etc.; cast. gubia.
topon. Sa Gubia: muntanya abrupta que té un caire quasi vertical i acanalat (Bunyola).
Intens.:—a) Augm.: gubiassa, gubiarra.—b) Dim.: gubieta, gubietxa, gubiel·la, gubieua, gubiona, gubió.—c) Pejor.: gubiota, gubiot.
Etim.: del llatí gubia, mat. sign.


Después, al desviarnos del camí de Muntanya, íbamos ascendiendo cerca del Torrent de l'Aubí.
1. ALBIm. bot. L'arbre Populus alba; cast. álamo blanco. Fer dos imatges de vulto de figuer o albi, doc. a. 1649 (Monsalvatje Not. xxiv, 166).—V. àlber. || Sa Riera de l'Aubi: riera devora Palamós.

2. ALBI

Menjadora de llenya per als porcs; V. obi. Var. form.: obi, olbi, gobi. Etim.: del llatí alvĕu, ‘vas semblant a una barca’
OBI (i ses var. dial. olbi, oubi, òbit, gobi). m. (i en mall. f.)
1. Recipient fet d'una soca buidada per un costat, que serveix per a posar-hi el menjar dels porcs (Cerdanya, Ripollès, Empordà, Garrotxa, Guilleries, Collsacabra, Plana de Vic, Penedès, Camp de Tarr., Mall.); cast. dornajo, gamella
2. Pica de pedra per a posar-hi el menjar dels porcs (Sueca, Cullera); cast. pila, gamella
3. Recipient fet d'una soca buidada o de pedra per a donar menjar a les gallines (Penedès, Camp de Tarr., Sta. Col. de Q., Mall.); cast. comedero
4. Cossiol amb aigua, que tenen els gerrers, teulers i rajolers, per treure's el fang de les mans i rentar-se (Llucmajor); cast. cazuela
5. Dipòsit d'aigua damunt el qual roda la mola d'esmolar, i que serveix per a refrescar la mola quan s'escalfa massa (Ripoll, Viladrau)
6. Rec o canal de fusta per a conduir l'aigua (Camp de Tarr.); cast. canal
7. Bassi o conca dins la qual roda la mola que esclafa les olives en el molí d'oli (Vallès)
8. Clot per a contenir alguna cosa (Camp de Tarr.); cast. hoyo. «Aquí farem un òbit» (Vila-seca). a) Cadascun dels clotets que els nois fan en terra per fer-hi anar les bales en jugar (Pobla de L., Barc.)
9. topon. a) Els Òbits: nom d'unes coves existents en terme de Sant Llorenç del Munt.—b) Comellar de s'Obi: tros de terra enclotada dins el terme de Bunyola (Mall.).—c) Font dels Oubis: nom d'una font que hi ha en terme de Valldemossa (Mall.)

Etim.: del llatí vg. albĕu, var. del clàssic alvĕus, ‘canal’, ‘pica de fusta per a donar menjar als animals’ («alveus ad hordeum ministrandum equis», ap. Forcellini Lex., s.v. alveus). Hi ha formes arcaiques i dialectals com albi, olbi, oubi, que encara conserven l'element fonètic corresponent a la l de alvĕu. La -t de les formes òbit i òubit representa el mateix so paràsit que s'adhereix a la majoria de noms catalans acabats en -i (cf. prèmit, col·lègit, àpit, nòlit, etc.). La forma mallorquina gobi presenta una -g- adventícia produïda potser per influència de mots com gabi (=gàbia). Cal advertir que en mallorquí el mot obi o gobi és femení, perquè s'ha equiparat als mots femenins en -ia que en mallorquí han perdut la -a (glori per glòria, gabi per gàbia, etc.).

Blog o bloc?

En un primer momento, desde que tuve la idea de hacer público mi trabajo sobre los caminos, tuve que optar por alguna de las posibilidades que internet me ofrecía, y la encontré en los blogs. Mi elegida fue Blogger y el motivo debió ser bastante peregrino ya que no me acuerdo porqué fue ese y no otro. Plantillas adecuadas, facilidad de uso, yo que sé. Lo cierto es que desde el principio me refiero a este soporte como bloc, tal vez por una asociación fonética con el nombre original, blog, una contracción de weblog. No fui yo el único caso, mucha gente catalano-parlante aplicó el mismo principio y empezó a circular esa acepción entre la comunidad bloguera. A grosso modo podría decirse que si este soporte se parece a un bloc (de notas) y se pronuncia igual, es que es un bloc.

En Catalunya, y las Baleares, ha habido movimiento a raiz de esta polémica y hasta campañas a favor y en contra. Aunque se decidió adoptar oficialmente el vocablo bloc parece que el tema aún no ha terminado ni mucho menos. Lo que sí me queda claro es que si escribo en castellano debería referirme a la página como blog y no bloc, ya que la polémica del nombre no se ha producido para el idioma español y yo no quiero incluirme en una tendencia de la que no me siento identificado.

Todo esto ha venido porque quería corregir uno de los títulos de la plantilla a raíz de la polémica creada en torno a las alegaciones que se van a presentar al proyecto de la Ruta de la pedra en sec aprobado recientemente por el Consell de Mallorca. Este proyecto ha provocado un revuelo importante en el colectivo bikero de Mallorca, muy desunido, sin una voz común que se haga valer y tenga valor al mismo tiempo.

Cierto que hay varios clubs ciclistas que pueden englobar diversas especialidades pero la mayoría de los que se mueven por la montaña lo hacen a nivel de hobby y de pequeño grupo de amigos, no hace falta más. Por eso es difícil siquiera conocerse, pocas veces coincides con otros grupos en las salidas. Ni aún federándote se consigue un efecto de unión, veo más práctico asociarse al IMBA y crear una célula (de buen rollo) en la(s) isla(s). Eso sí puede ser un buen nexo de unión, por encima de federaciones y clubes, además de ser una voz válida contrastada en todo el mundo.

Por eso quería ampliar la lista de Forofos de la mtb que tengo en la plantilla. Si no lo hice antes fue porque en un principio puse a mis conocidos, con los que salgo habitualmente, y así ha quedado. No es que ahora crea que “merezcan” aparecer simplemente es que si no los conocéis ya por otros conductos lo podáis hacer desde este y potenciar la idea de que sí se podrán agrupar acciones relacionadas con esta actividad en nuestro entorno, como ayuda, apoyo u organización de actividades para la conservación o disfrute de los caminos de los que ahora reclamamos el libre tránsito.

Diccionario

Después de la última salida volvió a despertar mi curiosidad una serie de topónimos de la zona que no he visto en otros lugares. A saber:

Sa Boal de ses Fonts
Sa Boal de ses Serveres
Pas des Cossi
Mola de s'Esclop

Esto es lo que he encontrado respecto a ellos.

BOVAL o BOAL

|| 1.adj. Propi de bous. Garrover boval (Campanet). Nap boal: classe de nap que només és bo per al bestiar (Llofriu).
|| 2.f. Lloc on antigament donaven la palla als bous, quan encara no hi havia estables (Men.). Servia de boual una cova de Biniguarda, Camps Folkl. 40.
|| 3.f. Estable on s'arreceren els bous per menjar i dormir (Mall.). Modernament es diu boval de tot estable gran de fora-vila, no sols per bous sino també per ovelles, egües i altre bestiar (Mall.). Lo portal de la boal ques de volta, doc. any 1408 (Miret Templers 450). Y'ls bells remats que corren fugint a les boals, Oliver Obres, i, 149.
|| 4.met. Casa gran i dolenta (Palma)
|| 5.Raïm boval: classe de raïm de grans negres, grossos i sucosos, que fa el vi fluix (Ribera d'Ebre, Val., Al., Mall.). Planta trià | stranya pus sana | de muntalbana | boval negrella, Spill 13433.
Fon.: boβáɫ (Gandesa, Freginals, Val.); bováɫ (Alcoi, Al., Bunyola, Esporles, Llucmajor, Santanyí); buáɫ (Palma, Felanitx, Manacor, Mancor, Vilafr. de B.). Intens.:—a) Augm.: bovalassa, bovalota. —b) Dim.: bovaleta, bovaletxa, bovaleua, bovalona.
Etim.: del llatí bŏvāle, ‘propi dels bous’.

COSSI m.

|| 1. Gran recipient de terrissa, de fusta o de metall, de forma troncocònica invertida i amb un forat a la part inferior, que serveix per a col·locar-hi la roba i fer la bugada (Cat., Val., Bal.); cast. cuezo.
Unum cossi cum suo scanno, doc. a. 1388 (Boll. Lul. xi, 32). Féu portar vexelles grans plenes d'aygua axí com conques, cocis e librells, Tirant, c. 389. Y en santa bugada tornà's bell y blanch | Lo cos diuinal fou digna caldera | Los ferros tres claus, la sanch lo lexiu | L'amarga mort cendra, la pena costera, | La creu dura lenya, lo foch amor vera, | Hi'l coci Caluari lo gran mont qui's diu, Passi cobles 126 Dos cossis de terra, doc. a. 1493 (Boll. Lul. vii, 419). En casi tots els puestos es té cossi pera la bugada, el que també s'aprofita per a fer lo almidó, Martínez Folkl. Val. i, 25. Cossi miravetà: el que es fa a Miravet, i té forma allargada (Gandesa). Cossi calandí: el que es fa a Calanda i té la forma panxuda (Gandesa). a) Cós del cossi: corregudes a cavall, en què el corredor, sense baixar ni caure del cavall, ha de treure una síndria de dins un cossi ple d'aigua posat dins un clot en terra (BDC, xviii, 60).
|| 2. Vas gran de terra negra, de forma troncocònica invertida, que serveix per tenir-hi oli (Empordà); cast. Tina.
|| 3. Perol de metall amb una ansa de banda a banda, que serveix per transportar aigua i altres líquids (Bagà); cast. Caldero.
|| 4. Greala de fusta o de terrissa per a rentar els plats (Rossell, Bagà, ap. Griera Tr.).
|| 5. Test de forma troncocònica invertida que serveix per a tenir-hi flors plantades (Ulldecona); cast. Maceta.
|| 6. a)Pastereta fonda, de fusta, que serveix en els forns per a tenir-hi en depòsit el llevat (Gir., Pla de Bages, Vallès, Igualada, Priorat); cast. cuezo.—b)Recipient destinat a conservar fresc el llevat (Biar). Consisteix en dos cossis un dins l'altre, un amb aigua i l'altre, amb el llevat, a manera de bany-maria; damunt, per tapar-ho, hi ha un altre cossi que es diu campana.
|| 7. Atuell damunt el qual es repenja el boter quan fa el fons o arma la portadora amb el motllo (Selva del Camp, Valls, ap. Griera Tr.).
|| 8.Recipient per abeurar-hi les gallines, sia de test, sia de llauna o de fusta (Berga); cast. Bebedero.
|| 9.Recipient cilíndric on els sabaters tenen l'aigua per a remullar la sola (Pobla de L.).
|| 10.Recipient de pedra o de test, incrustat en terra, dins el qual cau l'oli que brolla del peu en premsar l'oliva (Pego).
|| 11.Cossi de la pasta: pica rodona, d'obra o de pedra, dins la qual posen la pasta després de moldre les olives, i d'allà l'encabassen i la posen a la premsa (Lledó d'Empordà).
|| 12.Orinal (Torelló); cast. vaso de noche.
|| 13.Nom humorístic de la trona de l'església (Alzira).
|| 14.Nom humorístic que rebia a Castelló de la Plana el partit Unió Liberal que acabdillava el General O'Donnell (cfr. BSCC, xiv, 381).
|| 15.Ball de cossis: antic ball popular mallorquí, en el qual prenien part homes sols que formaven diferents figures i passos de dansa. Un joch de ball de cossis de 8 minyons, doc. a. 1629 (Alm. Isl. Bal. 1881, p. 115).
Loc.—a) Veu de cossi: veu esquerdada a causa de cadarn o d'altra afecció del coll (Mall.). —b)Voltar el cossi: provar una cosa per ella mateixa (Cassà). —c)Posar es cossi dins s'aumut: posar les coses fora del lloc que els pertoca; interpretar malament una cosa, no endevinar (Manacor). —d)Anar amb so cul en es cossi: anar sempre amb misèria (Manacor). —e)Com si fóra adobar cossis: resoldre els assumptes precipitadament i sense cura dels detalls. El notari... l'amenaçaren... possaren draps calents y es tirà terra per damunt, com si fóra adobar còsins llibrells, y no se'n parle més, Rond. de R. val. 84. —f)Fer un cossi mossi: compondre ordenadament coses disperses. Aytal deu tostemps parlar derrer los altres... per tal que d'açò que los altres han dit se puxa ajudar e faça de tot un coci moci ben ordenat qui apparega obra sua e nouella, jatsia que tot sia ja dit per los altres, Eximenis II Reg. c. 49.
Refr. —«El cossi badat fa mal so» (Val.).
Var. form.: còssil (Men.).
Intens.:—a) Augm.: cossiàs, cossiarro.—b) Dim.: cossiet, cossietxo, cossiel·lo, cossieu, cossió.—c) Pejor.: cossiot.
Etim.: segons Meyer-Lübke REW 2011, d'una forma llatina *cŏcia, variant vulgar de cŏchlĕa, ‘closca de mol·lusc’. L'evolució fonética no acaba d'esser clara, ja que el representant normal de cocia seria cossa; la persistència de la i posttònica és estranya, com també el canvi de gènere. Sembla més probable que cossi vingui d'una forma llatina *caucĕu, derivada de caucu, ‘vas’.

COSSIOL

Recipient de terra, de fusta o de zinc, més petit que el cossi. Cociols per dar de beure a la mula, doc. a. 1517 (BSCC, xiv, 382).Especialment:
|| 1. Recipient que serveix per a fer bugada (Balaguer, Artesa de S., Valls, Camp de Tarr.); cast. cuba, coladera. || 2. Recipient on cau l'oli en brollar de la premsa (Sanet).
|| 3. Recipient de terra cuita, rodó i de poca altària, que serveix per a recollir el vi que s'escapa de les aixetes de les bótes, l'aigua de l'aigüera, etc. (Valls).
|| 4. El gavadal de rentar els plats (Mall.).
|| Espècie de galleda amb mànec que serveix per a treure líquids (Lluçanès); cast. Cazo.
|| 6. Galleda travessada per un mànec llarg, que serveix per a treure els excrements del femer o bassa (Igualada).
|| 7. Recipient de fusta amb cornaleres, que s'empra per a omplir de vi les bótes (Reus, Valls, Falset).
|| 8. Mena de portadora, però de doble capacitat, on s'aboquen dues portadores a la vegada per a pesar la verema (Falset, Montblanc, ap. BDC, xx, 242).
|| 9. Recipient de test, de forma acampanada, que pot servir per a tenir la calç d'emblanquinar, per a depositar els fems que ha de recollir el femeter, etc. (Mall.).
|| 10. Test petit amb aigua, on els ollers es mullen sovint les mans per fer pujar més aviat la pasta en fer les olles (Pòrtol).
|| 11. Recipient de terrissa o de zinc, de molt poca alçada, on els sabaters tenen aigua per a remullar la sola (Les Garrigues, Vendrell, Esterri d'Àneu, Mall., Men.).
|| 12. Orinal, i especialment: a) Cossiolet de cadireta: orinalet troncocònic de terrissa que s'adapta al seient foradat de les cadiretes d'infant (Val.).
|| 13. Recipient de terrissa, de forma acampanada, dins el qual posen terra i hi sembren plantes de jardí (Mall.); cast. tiesto, maceta. «Es brot més apreciat | d'es teu cossiol voldria, | perque es que m'has enviat | me dóna turbes de cap | pensant en tu tot lo dia» (cançó pop. Mall.). Tenien una grandiosa aufabeguera a sa finestra des sòtil dins un cossiol, Alcover Rond. Vii, 269.
|| 14. Capell de forma troncocònica invertida, que portaven els homes de poble valencians. Els arropers de Benigani... ja no visten jaqueta negra de drap y calçó estret... ni porten sombreret d'estaquen o cociol al cap, Martí G., Tip. mod. I,15. Loc.—Negar-se dins un cossiol: deixar-se vèncer per dificultats petites (Mall.).
Fon.: kusiɔ́ɫ (or.); kusiɔ̞́ɫ (Sóller, Inca, Felanitx, men.); kosiɔ́ɫ (occ.); kosiɔ̞́ɫ (val., Palma, Manacor, Pollença).
Intens.:—a) Augm.: cossiolàs, cossiolarro.—b) Dim.: cossiolet, cossioletxo, cossioleu, cossioliu.—c) Pejor.: cossiolot.
Etim.: derivat dim. de cossi.

ESCLOP

|| 1. Sabata de fusta, feta d'una sola peça, que serveix per anar per la neu, per llocs humits, a treballar a l'hort, etc. (Cat., Bal.); cast. zueco, almadreña. Item esclops que vagen per vendre, la dotzena, un diner, doc. a. 1317 (RLR, xxxi, 73). Si tu voldràs jo mudaré, sclops e sarró 'm posaré, Cobles cavaller. Duen esclops amb una enorme punta cap amunt, Verdaguer Exc. 43. Esclop calcigat: el que és fet de la part inferior del pi. Esclop d'estella: el fet de la fusta exterior de l'arbre i sense contenir-ne el cor. Esclop de cimal: el fet de la part superior del pi. Esclop de torell: el que és fet del tronc del pi sense estellar, això és, contenint el cor de l'arbre (Ripoll, ap. Amades Past.). Sembla que antigament esclop era també sinònim de tapí: Evitar de dir... sclop per tapí, Fenollar Regles 28.
|| 2. Tros de soca d'olivera, amb alguna arrel vella i una part de la rabassa, destinat a l'empelt i reproducció (Ribera d'Ebre). Devegades conserva el nom d'esclop durant la primera temporada d'haver estat empeltat, fins que, ja més crescut, es diu empelt (Tortosa).
|| 3. Peça ampla de ferro que va situada damunt la rella de l'arada forcada (Solsona, Bassella).
|| 4. Anella de ferro que subjecta el mànec amb la fulla de l'aixa (Eiv.).
|| 5. Lligassa que subjecta el rem a l'escàlem (Tortosa).
|| 6. Esclopet de segador (Fígols, Claret, ap. Krüger HPyr. C 2, 152).
|| 7. Mena de cullera grossa, quadrangular, que serveix per agafar la pasta i posar-la dins el cup (Camp de Tarr.).
|| 8. Corredera de vàlvula que distribueix el vapor a l'entrada d'una màquina (Barc.).
|| 9. En alguns sistemes de telers mecànics, caixa amb un tac de goma, que alleugereix la força del cop rebut quan les peces anomenades pales toquen amb l'escarabat (Pons Ind. Text.).
|| 10. Barretet, peça de fusta de la punta de la roda de proa en les barques de pescar (Badalona).
|| 11. Llibant que empren els mariners; cast. guindaleza. Ordenaren los prohòmens corders... que esclops de carauana haien de gruix XII cames, doc. a. 1322 (Balari Dicc.). Llibantons de espart dins esclops, que a cada mola hi ha tres llibantons, Tar. Preus 81.
|| 12. Casquet llarguer que portaven al cap els noiets i que tenia la forma semblant a una barqueta o a un esclop (Llofriu).
|| 13. Canalet del molí fariner, per a conduir la farina de la tremuja a les moles; cast. Canaleja.
|| 14. pl. Planta herbàcia de la família de les orquidàcies, de l'espècie Cypripedium calceolus: cast. zuecos, chapines. Fa les flors grosses, de color vermellós i groc.
|| 15. Persona menyspreable (Tortosa). «Eixe operari està fet un esclop; no serveix per res!»
Loc.—a) Un senyor calçat d'esclops: un senyor molt mal vestit (Llofriu).—b) Anar amb una sabata i un esclop: anar amb peces de vestit molt bones i altres de molt dolentes (Empordà).—c) Li podeu donar beure amb un esclop: es diu al·ludint a un qui anuncia coses que tothom sap.—d) «Orate fratres: Jo amb esclops i tu amb sabates, l'ase em fot si tu m'atrapes»: dita humorística (Llofriu).
Cult. pop.—Hi ha el joc titulat «Els esclops de Déu fangaven», que consisteix a passar-se pedres d'una noia a l'altra mentres es recita rítmicament la cançó pròpia del joc, que té moltes variants, com és ara: «Els esclops de Déu fangaven, | Sant Joan triava el blat; | Sant Pere li va al darrera | amb el tripi-tripi-trap» (Penedès). «Els esclops d'En Pau fangaven, | Sant Josep triava el gra; | Sant Pere li va al darrera | amb el tripi-tripi-trap» (Vic). «Els esclops del noi fangava; | Sant Joan tirava aram; | Sant Pere li va al darrera | amb el tripi-tripi-trap» (Sta. Col. de Q.). «Els esclops d'En Pau fan guerra a Sant Joan; | Sant Pere li va darrera amb el triqui-triqui-trac» (Falset). «Ets esclops de Déu fan caure | Sant Joan qui anava amb ell; | Sant Pere li va darrera | amb un tripi-tripi-trap» (Ciutadella).
Fon.: əsklɔ́p (Rosselló, Conflent, Vallespir, Cerdanya, Capcir, Empordà, Garrotxa, Lluçanès, Guilleries, Plana de Vic, Pla de Bages, Solsona, Vallès, Barc., Penedès, Camp de Tarr.); əsklɔ̞́p (Mall., Men.); esklɔ́p (Fraga); asklɔ́p (Andorra, Pobla de S., Tremp, Oliana, Organyà, Balaguer, Ll., Pla d'Urgell); eskʎɔ́p (Tamarit de la L.).
Intens.:—a) Augm.: esclopàs, escloparro, esclopot.—b) Dim.: esclopet, esclopetxo, esclopeu, esclopó.
Sinòn.:— || 1, soc;— || 3, orelló, pàmpol;— || 6, esclopet;— || 13, canalet;— || 14, sabatetes.
Etim.: del llatí sclŏppus, var. de stlŏppus, ‘soroll d'un cop’ (cf. Körting Lat. Etym. Wb.; Meyer-Lübke REW 8270).

SERVERA f.

Arbre que fa les serves (St. Feliu de C., Solsona, Segarra, Penedès, Anoia, Camp de Tarr., Priorat, Terra Alta, Tortosa, Maestrat, Morella, Val., Mall.); cast. serbal. Seruera: Sorba, Sorbum, Esteve Eleg. Un llit de camp de ceruera usat, doc. a. 1690 (arx. de Montblanc). V. server.
Servera: llin. existent a Manlleu, Barc., Dénia, Ondara, Vall de Gallinera, Mall., Men., etc. Son Servera: poble situat entre Manacor i Artà (Mall.).
Fon.: səɾβéɾə (or.); seɾvéɾa, seɾβéɾa (val.); səɾvéɾə (Camp de Tarr., mall., men.).
Etim.: derivat de serva. El cognom Servera pot esser una variant merament ortogràfica de Cervera, però també pot representar un origen diferent: Cervera derivat de cervus, i Servera de serva.

SERVER m.

Arbre de la família de les rosàcies, de diverses espècies del gènere Sorbus, i principalment la Sorbus domestica, de fulles pinnades, flors blanques en corimbes més curts que les fulles, de pètals quasi orbiculars, i fruit (anomenat serva) quasi globós, molt astringent quan verdeja, però blan, polpós i dolç quan és ben madur; cast. serbal. Prenets... fulles de codonyer, de nespler e de seruer, Flos medic. 160 vo. a) Server de bosc o Server de caçadors: l'espècie Sorbus aucuparia.—b) Server bord: l'espècie Pyrus aria (val.).
Server: llin. existent a Cruïlles, Osor, Barc., Sueca, Dénia, Al., Polop, Pedreguer, Mall., etc.
Fon.: səɾβé (or.); seɾβé (occ.); seɾvéɾ (val.); səɾvé (mall.).
Etim.: derivat de serva, art. 1.

Bibliografía

A partir de un comentario de un comentario de Xisco en su foro he creído conveniente resaltar de dónde he conseguido recabar la información de que dispongo. Lo apunté en la Introducción del e-libro, pero lo volveré a recordar. Se trata de Caminos y paisajes, de Gaspar Valero i Martí, editado en fascículos por Diario de Mallorca. Hay dos ediciones, la primera en catalán, de 6 tomos. Yo tengo una reedición posterior y resumida en castellano de 1997, que tiene menos tomos; y además me falta alguno, con lo que hojeo los catalanes de tanto en cuando.

El primer libro de excursiones que tuve es un ejemplar de Gabriel Font Martorell, titulado Cincuenta excursiones a pie por la isla de Mallorca, del año 1964. Libro tildado de obsoleto en alguna bibliografía de excursiones; y no me extraña, creo que hay nadie capaz de realizar una ruta siguiendo sus indicaciones, pero al menos te ofrece un punto de partida (no perderse el último capítulo).

El otro libro que me resultó de gran utilidad es el Catàleg d'antics camins de la Serra de Tramuntana, que fué el que me dió la idea de realizar mis propias notas sobre los caminos y la manera de enfocarlo. Aunque los mapas que tiene son muy esquemáticos y las descripciones muy sucintas, da unos datos que permiten ubicarlo sin ningún género de dudas sobre otro mapa más completo. En concreto he utilizado casi siempre el Corpus de Toponimía de Mascaró Pasarius, que aunque antiguos, ofrecen multitud de datos y casi ningún otro, ni militares ni Alpina, por ejemplo.

Solo hubo uno específico de MTB, Mallorca en bicicleta de montaña, de Juan Poyatos, describiendo las rutas clásicas de la sierra, que me sirvió de introducción para mis recorridos. Más tarde, en 1997, editó otro con 30 nuevas rutas, pero no estaba a la altura del primero; prácticamente era todo cicloturismo y relleno.

También me regalaron uno específico de cicloturismo, pero que tiene muchos datos de interés y está bien documentado; es Rutes de cicloturisme de les Illes Balears, de Boro Miralles y Paco Tortosa.

Entre todos se han conseguido situar correctamente (aunque alguno se resiste) multitud de caminos, descartándose otros que no permiten circular, aunque si son absolutamente necesarios, se han descrito. En general, este tipo de caminos no se van a insertar ya que la idea original es poner itinerarios ciclables, en mayor o menor medida. Aparte de la información impresa, que como véis no es extensa ni mucho menos, aunque hay mucha cantidad de ella, sobretodo para excursiones a pie de la que también se pueden sacar muchos datos pero, en último caso, siempre habrá que ir a valorarlos sobre el terreno.

Gracias al trabajo de otros aficionados de la isla que unen su pasión por el MTB con sus ganas de mostrarlo y compartirlo se hacen muy buenas páginas web, recogiendo una gran cantidad de datos técnicos que ayudan a comprender y situar los itinerarios sobre el terreno, animando a la gente realmente interesada a participar de estos eventos u organizar los suyos propios.

Estos sitios son muy interesantes porque puedes descargar ficheros reales, recogidos con GPS sobre el terreno, por lo tanto 100% exactos (casi) y visualizar los recorridos en tu propio ordenador, hasta sin estar conectado, pudiendo modificarlos para completarlos con nuevos datos de tu interés. Poder disponer de estos datos y poder visualizarlos, y por otro lado las fotografías, es el mayor atractivo de estos sitios. Es el gancho perfecto para los indecisos. La ilusión de participar en tan adorable evento puede más que los pudores. Lo que se piense al final es otra cosa.

Todos los recorridos tienen su nivel de dificultad; no debe obviarse. Para ello empecé a publicar el blog (Camins) pero con el objetivo primordial de ANIMAR a realizarlos ya que en todos ellos encontraremos algún motivo de satisfacción, aunque el grado dependa de cada uno de nosotros. La máquina de que dispongamos va a contribuir a ello; pero no nos engañemos, entre el conjunto máquina-ciclista, el segundo va a tener que poner el 70% al menos, si no más, aunque es una dependencia mutua. Una buena máquina puede, y seguramente lo hará, incrementar nuestro nivel de confianza y seguridad, pero no necesariamente. Al final cada uno disfrutará con lo que sabe y puede hacer.

Este deporte es sufridor. Te da muchas alegrías al tener que combinar velocidad y destreza, pero también fuerza y pundonor. Los datos son papel; el camino es otra cosa. No digo que haya que ir a demostrar nada a nadie; lo que no se hace hoy se hará mañana o pasado, eso no importa. Vamos a divertirnos, aunque para ello haya que sudar o pasar frío, o llevar la bici a cuestas porque no puedes más.

Al final lo que cada uno extraiga de todo ello será su mayor recompensa.

Recull 3

Congost: Vall estreta entre muntanyes, de vores abruptes, excavada per les aigües d'un riu o de un torrent.
Conradís: Terreny cultivable. Que es pot conrar. (Conradiu, conreu)
Mirador: 1) Element arquitectònic emplaçat de manera que d'allà estant, hom pot mirar al lluny, contemplar una vista interesant.
2) Lloc alterós des d'on es pot mirar i veure una gran extensió de terreny. Miranda, balconada, volada.
Torre: Construcció de fàbrica, cilíndrica o prismàtica, més alta que ampla, aïllada o sobresortint d'una edificació, feta per a protegir una ciutat o un castell, per mirar a gran distància. Talaia, torre de guaita.
Tela metàl.lica: La formada per entrellaçament de peces primes de metall i molt utilitzada al camp i a la muntanya per envoltar o separar propietats, terrenys, etc.
Planiol: Planell, terreny pla de poca extensió.
Penya: Roca grossa de natura pedregosa.
Petja: Trepig. Acció, manera de posar el peu a terra en caminar.
Panorama: Vista d'un horitzó molt dilatat.

Recull 2

Rotlle de sitja: Porció de terreny empedrat en el bosc, de forma circular, damunt la qual es basteix una sitja de carbó.
Sitja: Forn de carbó, munt de trossos de llenya disposats en forma convenient per coure-la i fer-ne carbó.
Ranxo: Lloc on el carboner té la seva barraca i la sitja de carbonar; per extensió, porció de bosc que un carboner compra o té assignat per tallar-hi llenya i fer-hi carbó.
Portell: Obertura estreta deixada en una paret o marge per a permetre el pas a persones o bestiar.
Creuer: Indret en el qual s'encreuen dos camins.
Casa de neu: Nevera. Cavitat destinada amagatzemar-hi la neu o gel natural extret de geleres de muntanya. Els qui es dedicaven a arreplegar neu, s'anomenaven “nevaters”.
Jou: Coll entre muntanyes.

Recull de terminología muntanyenca

Para aclarar ciertas controversias sobre algunos términos montañeros pasaremos a ilustrar este aspecto gracias a un pequeño libro que descansa en mi biblioteca. Hoy resaltaremos algunos que hemos podido conocer en esta salida.

Coma: Depressió més o manco pregona i planera en terreny de muntanya.
Comellar: Espai de terra ample i pregon, de sòl inclinat per la depressió del terreny, que està entre terres més elevades.
Pregon: Fondo, profund
Cingle: 1/ Espadat de roca que forma timba, al cim o al pendent d'una muntanya. 2/ Relleix de roca
Espadat: Vertical o extremadament rost. Roca o tros de terreny vertical o molt rost.
Timba: 1/ Precipici. 2/ Roca que forma part del cim d'un precipici. 3/ Roca grossa, no manejable per un home sol.
Tirany: Caminoi
Fita: 1/ Pedra o altra senyal ficat en terra per indicar el límit d'una heretat, d'una contrada, d'una distància a recórrer, etc. 2/ Pedres posades una sobre l'altre (2 o 3) que serveixen per orientar-se per un lloc on no hi ha camí.
Contrada: Extensió de terra determinada en relació amb un lloc o un nucli geogràfic.