Salt

Como no todo en las salidas es cachondeo y hablar de bicis y aprovechando que pasamos por el Salt del Fonollar cuando no estaba previsto y que la semana pasada lo hicimos unos cuantos por la Font del Salt de Bàlitx vamos a tratar de aclarar estos topónimos.
Para ello echamos mano de un portal web interesante que trata de estos temas, Toponímia, y allí encontramos esto.

Salt

Podríem classificar els salts que trobam arreu de Mallorca en tres grups.
El primer fa referència als abundants salts d'aigua que se formen als torrents en èpoques de pluja i que van dels simples bots a les cascades que s'acosten al centenar de metres. En aquest cas la importància del desnivell fa que el salt aparegui com a determinant del nom, un exemple el tenim en el torrent des Salt, al port de Valldemossa.

La gent de la contrada coneix aquests llocs simplement com es Salt, però per saber d'on parlam s'ha d'afegir la possessió on es localitza. Els hidrònims més famosos d'aquest grup són es salt des Freu, un dels llocs més visitats de la Serra, es salt de Son Fortesa (Puigpunyent), lloc on neix sa Riera i on l'abundància d'aigua fou aprofitada per a la construcció d'uns jardins senyorials o es salt de Llinars el qual permeté bastir un complex format per sis molins d'aigua fariners. Un salt d'aigua també està en l'origen del nom d'un antic rafal d'Estellencs, posteriorment segregat en distintes finques (es Salt des Putxet, es Salt des Fonollar).

En el segon grup de topònims el salt apareix acompanyat d'un determinant que pot ser un animal o una persona. En el primer cas tenim per exemple: salt des Boc, salt des Cavall, salt des Ca o des Cans, des Moix. En el segon cas tenim es salt de n'Angelè, d'en Buà, d'en Ganyó, d'en Gener, d'en Moixina, d'en Palla o d'en Panxeta. Alguns d'ells tornen designar salts d'aigua però desconeixem la petita història que s'amaga darrera d'aquests noms. S'exceptua d'aquest desconeixement es salt des Cavall.

El darrer del nostres grups el formen els salts llegendaris. Aquí s'inclouen el que pegà un soldat que fugia de la justícia d'un costat a l'altre del torrent de Pareis (salt des Soldat Pelut), el de l'esposa innocent que fou estimbada pel seu marit foll de gelosia al Grau de Lluc i salvada per la intervenció de la Verge (salt de la Bella Dona) o el del jove alaroner que fou empès a l'abisme del castell d'Alaró pels companys que havien perdut unes messions (salt d'en Fonoll). En aquest cas la Verge badava i per això el poble li dedicà el següent retret, recollit a les Rondalles (tom XXIV):

Mare de Déu del Refugi

¿no el sabereu emparar a n'en Fonoll, com va caure pes penyal de s'Orengar?

Esta va para ToniXXL.

Si hem dedicat una entrada d'aquest portal a les alqueries, és ben just que en reservem un altre per l'altra tipus de poblament rural de l'època musulmana a Mallorca: els rafals (de l'àrab rahl). Si ens guiassim només per la toponímia actual hauríem d'afirmar que els rafals -sobre els 130 noms de lloc- eren més nombrosos que les alqueries -sobre els 25. Ja al Mapa de Mallorca del cardenal Despuig són més freqüents els rafals, 44, que les alqueries, 18. Evidentment, com en el cas de les alqueries, alguns són molt posteriors a l'època musulmana i d'altra banda hi ha nombrosos rafals -i alqueries- designats amb un altre nom.
Gràcies al Llibre del Repartiment coneixem que, com a mínim a la porció que correspongué al rei, el nombre de rafals era en realitat inferior, 328 rafals front a 460 alqueries. Per "districtes" la distribució de rafals era la següent: Palma (Ahwaz al-Madina) 81, Inca (Inkan) 42, Pollença (Bulansa) 62, Sineu-Petra (Jijnaw-Bitrah) 105, Artà (Yartan) 1, Montuïri (Muntuy) 22, Muntanyes (Al-Jibal) 15.
Tornant a la toponímia actual les variants a partir del nom originari són abundants: trobam diminutius (es Rafalet, es Rafalí), augmentatius-despectius (es Rafalot, es Rafalasso), la forma plural (es Rafals), determinants que informen sobre l'antiguitat (Rafal Vell, Rafal Nou), determinants que informen de la pertinença a una propietat més important (Rafal d'Ariant, Rafal de Son Bacs), determinants que informen sobre el color (Rafal Blanc, Rafal Roig, Rafal Negre), determinants numèrics (Rafal Deu, Rafal Onze) determinants que informen sobre el propietari (Rafal d'en Bernat Randa, Rafal des Notari Vell) i que solen correspondre a propietats nascudes a partir de la segregació de la finca mare. Mascaró recull un rafal femení vora el poble de Pollença: la Rafal, un dels indrets senyalats per les llegendes sobre tresors amagats pels moros durant la conquesta de Mallorca pel Rei en Jaume.
Entre els determinants més curiosos podem apuntar el següents: es Rafal Aixat(un a Artà i un a Montuïri, a més de l'antic rafal que donà lloc al poble de Lloret) que significa l'hostal de la vorera en llengua àrab, es Rafal Cagolles, es Rafal Pai (Artà), es Rafal Palet(nom d'una tanca sense cap edificació de la possessió de Son Valentí, es Rafalet Drac (Manacor), Rafal Càrritx (Llucmajor), Rafal Còdol (Manacor), Rafal de la Mort (Santa Margalida)...
No podem acabar sense fer referència a les barriades ciutadanes des Rafal Vell i des Rafal Nou, anomenades així per la ja desapareguda possessió des Rafal, situada a prop del creuer entre la via de Cintura i el carrer Aragó.


No hay comentarios :

Publicar un comentario