Después de la última salida volvió a despertar mi curiosidad una serie de topónimos de la zona que no he visto en otros lugares. A saber:
Sa Boal de ses Fonts
Sa Boal de ses Serveres
Pas des Cossi
Mola de s'Esclop
Esto es lo que he encontrado respecto a ellos.
BOVAL o BOAL
|| 1.adj. Propi de bous. Garrover boval (Campanet). Nap boal: classe de nap que només és bo per al bestiar (Llofriu).
|| 2.f. Lloc on antigament donaven la palla als bous, quan encara no hi havia estables (Men.). Servia de boual una cova de Biniguarda, Camps Folkl. 40.
|| 3.f. Estable on s'arreceren els bous per menjar i dormir (Mall.). Modernament es diu boval de tot estable gran de fora-vila, no sols per bous sino també per ovelles, egües i altre bestiar (Mall.). Lo portal de la boal ques de volta, doc. any 1408 (Miret Templers 450). Y'ls bells remats que corren fugint a les boals, Oliver Obres, i, 149.
|| 4.met. Casa gran i dolenta (Palma)
|| 5.Raïm boval: classe de raïm de grans negres, grossos i sucosos, que fa el vi fluix (Ribera d'Ebre, Val., Al., Mall.). Planta trià | stranya pus sana | de muntalbana | boval negrella, Spill 13433.
Fon.: boβáɫ (Gandesa, Freginals, Val.); bováɫ (Alcoi, Al., Bunyola, Esporles, Llucmajor, Santanyí); buáɫ (Palma, Felanitx, Manacor, Mancor, Vilafr. de B.). Intens.:—a) Augm.: bovalassa, bovalota. —b) Dim.: bovaleta, bovaletxa, bovaleua, bovalona.
Etim.: del llatí bŏvāle, ‘propi dels bous’.
COSSI m.
|| 1. Gran recipient de terrissa, de fusta o de metall, de forma troncocònica invertida i amb un forat a la part inferior, que serveix per a col·locar-hi la roba i fer la bugada (Cat., Val., Bal.); cast. cuezo.
Unum cossi cum suo scanno, doc. a. 1388 (Boll. Lul. xi, 32). Féu portar vexelles grans plenes d'aygua axí com conques, cocis e librells, Tirant, c. 389. Y en santa bugada tornà's bell y blanch | Lo cos diuinal fou digna caldera | Los ferros tres claus, la sanch lo lexiu | L'amarga mort cendra, la pena costera, | La creu dura lenya, lo foch amor vera, | Hi'l coci Caluari lo gran mont qui's diu, Passi cobles 126 Dos cossis de terra, doc. a. 1493 (Boll. Lul. vii, 419). En casi tots els puestos es té cossi pera la bugada, el que també s'aprofita per a fer lo almidó, Martínez Folkl. Val. i, 25. Cossi miravetà: el que es fa a Miravet, i té forma allargada (Gandesa). Cossi calandí: el que es fa a Calanda i té la forma panxuda (Gandesa). a) Cós del cossi: corregudes a cavall, en què el corredor, sense baixar ni caure del cavall, ha de treure una síndria de dins un cossi ple d'aigua posat dins un clot en terra (BDC, xviii, 60).
|| 2. Vas gran de terra negra, de forma troncocònica invertida, que serveix per tenir-hi oli (Empordà); cast. Tina.
|| 3. Perol de metall amb una ansa de banda a banda, que serveix per transportar aigua i altres líquids (Bagà); cast. Caldero.
|| 4. Greala de fusta o de terrissa per a rentar els plats (Rossell, Bagà, ap. Griera Tr.).
|| 5. Test de forma troncocònica invertida que serveix per a tenir-hi flors plantades (Ulldecona); cast. Maceta.
|| 6. a)Pastereta fonda, de fusta, que serveix en els forns per a tenir-hi en depòsit el llevat (Gir., Pla de Bages, Vallès, Igualada, Priorat); cast. cuezo.—b)Recipient destinat a conservar fresc el llevat (Biar). Consisteix en dos cossis un dins l'altre, un amb aigua i l'altre, amb el llevat, a manera de bany-maria; damunt, per tapar-ho, hi ha un altre cossi que es diu campana.
|| 7. Atuell damunt el qual es repenja el boter quan fa el fons o arma la portadora amb el motllo (Selva del Camp, Valls, ap. Griera Tr.).
|| 8.Recipient per abeurar-hi les gallines, sia de test, sia de llauna o de fusta (Berga); cast. Bebedero.
|| 9.Recipient cilíndric on els sabaters tenen l'aigua per a remullar la sola (Pobla de L.).
|| 10.Recipient de pedra o de test, incrustat en terra, dins el qual cau l'oli que brolla del peu en premsar l'oliva (Pego).
|| 11.Cossi de la pasta: pica rodona, d'obra o de pedra, dins la qual posen la pasta després de moldre les olives, i d'allà l'encabassen i la posen a la premsa (Lledó d'Empordà).
|| 12.Orinal (Torelló); cast. vaso de noche.
|| 13.Nom humorístic de la trona de l'església (Alzira).
|| 14.Nom humorístic que rebia a Castelló de la Plana el partit Unió Liberal que acabdillava el General O'Donnell (cfr. BSCC, xiv, 381).
|| 15.Ball de cossis: antic ball popular mallorquí, en el qual prenien part homes sols que formaven diferents figures i passos de dansa. Un joch de ball de cossis de 8 minyons, doc. a. 1629 (Alm. Isl. Bal. 1881, p. 115).
Loc.—a) Veu de cossi: veu esquerdada a causa de cadarn o d'altra afecció del coll (Mall.). —b)Voltar el cossi: provar una cosa per ella mateixa (Cassà). —c)Posar es cossi dins s'aumut: posar les coses fora del lloc que els pertoca; interpretar malament una cosa, no endevinar (Manacor). —d)Anar amb so cul en es cossi: anar sempre amb misèria (Manacor). —e)Com si fóra adobar cossis: resoldre els assumptes precipitadament i sense cura dels detalls. El notari... l'amenaçaren... possaren draps calents y es tirà terra per damunt, com si fóra adobar còsins llibrells, y no se'n parle més, Rond. de R. val. 84. —f)Fer un cossi mossi: compondre ordenadament coses disperses. Aytal deu tostemps parlar derrer los altres... per tal que d'açò que los altres han dit se puxa ajudar e faça de tot un coci moci ben ordenat qui apparega obra sua e nouella, jatsia que tot sia ja dit per los altres, Eximenis II Reg. c. 49.
Refr. —«El cossi badat fa mal so» (Val.).
Var. form.: còssil (Men.).
Intens.:—a) Augm.: cossiàs, cossiarro.—b) Dim.: cossiet, cossietxo, cossiel·lo, cossieu, cossió.—c) Pejor.: cossiot.
Etim.: segons Meyer-Lübke REW 2011, d'una forma llatina *cŏcia, variant vulgar de cŏchlĕa, ‘closca de mol·lusc’. L'evolució fonética no acaba d'esser clara, ja que el representant normal de cocia seria cossa; la persistència de la i posttònica és estranya, com també el canvi de gènere. Sembla més probable que cossi vingui d'una forma llatina *caucĕu, derivada de caucu, ‘vas’.
COSSIOL
Recipient de terra, de fusta o de zinc, més petit que el cossi. Cociols per dar de beure a la mula, doc. a. 1517 (BSCC, xiv, 382).Especialment:
|| 1. Recipient que serveix per a fer bugada (Balaguer, Artesa de S., Valls, Camp de Tarr.); cast. cuba, coladera. || 2. Recipient on cau l'oli en brollar de la premsa (Sanet).
|| 3. Recipient de terra cuita, rodó i de poca altària, que serveix per a recollir el vi que s'escapa de les aixetes de les bótes, l'aigua de l'aigüera, etc. (Valls).
|| 4. El gavadal de rentar els plats (Mall.).
|| Espècie de galleda amb mànec que serveix per a treure líquids (Lluçanès); cast. Cazo.
|| 6. Galleda travessada per un mànec llarg, que serveix per a treure els excrements del femer o bassa (Igualada).
|| 7. Recipient de fusta amb cornaleres, que s'empra per a omplir de vi les bótes (Reus, Valls, Falset).
|| 8. Mena de portadora, però de doble capacitat, on s'aboquen dues portadores a la vegada per a pesar la verema (Falset, Montblanc, ap. BDC, xx, 242).
|| 9. Recipient de test, de forma acampanada, que pot servir per a tenir la calç d'emblanquinar, per a depositar els fems que ha de recollir el femeter, etc. (Mall.).
|| 10. Test petit amb aigua, on els ollers es mullen sovint les mans per fer pujar més aviat la pasta en fer les olles (Pòrtol).
|| 11. Recipient de terrissa o de zinc, de molt poca alçada, on els sabaters tenen aigua per a remullar la sola (Les Garrigues, Vendrell, Esterri d'Àneu, Mall., Men.).
|| 12. Orinal, i especialment: a) Cossiolet de cadireta: orinalet troncocònic de terrissa que s'adapta al seient foradat de les cadiretes d'infant (Val.).
|| 13. Recipient de terrissa, de forma acampanada, dins el qual posen terra i hi sembren plantes de jardí (Mall.); cast. tiesto, maceta. «Es brot més apreciat | d'es teu cossiol voldria, | perque es que m'has enviat | me dóna turbes de cap | pensant en tu tot lo dia» (cançó pop. Mall.). Tenien una grandiosa aufabeguera a sa finestra des sòtil dins un cossiol, Alcover Rond. Vii, 269.
|| 14. Capell de forma troncocònica invertida, que portaven els homes de poble valencians. Els arropers de Benigani... ja no visten jaqueta negra de drap y calçó estret... ni porten sombreret d'estaquen o cociol al cap, Martí G., Tip. mod. I,15. Loc.—Negar-se dins un cossiol: deixar-se vèncer per dificultats petites (Mall.).
Fon.: kusiɔ́ɫ (or.); kusiɔ̞́ɫ (Sóller, Inca, Felanitx, men.); kosiɔ́ɫ (occ.); kosiɔ̞́ɫ (val., Palma, Manacor, Pollença).
Intens.:—a) Augm.: cossiolàs, cossiolarro.—b) Dim.: cossiolet, cossioletxo, cossioleu, cossioliu.—c) Pejor.: cossiolot.
Etim.: derivat dim. de cossi.
ESCLOP
|| 1. Sabata de fusta, feta d'una sola peça, que serveix per anar per la neu, per llocs humits, a treballar a l'hort, etc. (Cat., Bal.); cast. zueco, almadreña. Item esclops que vagen per vendre, la dotzena, un diner, doc. a. 1317 (RLR, xxxi, 73). Si tu voldràs jo mudaré, sclops e sarró 'm posaré, Cobles cavaller. Duen esclops amb una enorme punta cap amunt, Verdaguer Exc. 43. Esclop calcigat: el que és fet de la part inferior del pi. Esclop d'estella: el fet de la fusta exterior de l'arbre i sense contenir-ne el cor. Esclop de cimal: el fet de la part superior del pi. Esclop de torell: el que és fet del tronc del pi sense estellar, això és, contenint el cor de l'arbre (Ripoll, ap. Amades Past.). Sembla que antigament esclop era també sinònim de tapí: Evitar de dir... sclop per tapí, Fenollar Regles 28.
|| 2. Tros de soca d'olivera, amb alguna arrel vella i una part de la rabassa, destinat a l'empelt i reproducció (Ribera d'Ebre). Devegades conserva el nom d'esclop durant la primera temporada d'haver estat empeltat, fins que, ja més crescut, es diu empelt (Tortosa).
|| 3. Peça ampla de ferro que va situada damunt la rella de l'arada forcada (Solsona, Bassella).
|| 4. Anella de ferro que subjecta el mànec amb la fulla de l'aixa (Eiv.).
|| 5. Lligassa que subjecta el rem a l'escàlem (Tortosa).
|| 6. Esclopet de segador (Fígols, Claret, ap. Krüger HPyr. C 2, 152).
|| 7. Mena de cullera grossa, quadrangular, que serveix per agafar la pasta i posar-la dins el cup (Camp de Tarr.).
|| 8. Corredera de vàlvula que distribueix el vapor a l'entrada d'una màquina (Barc.).
|| 9. En alguns sistemes de telers mecànics, caixa amb un tac de goma, que alleugereix la força del cop rebut quan les peces anomenades pales toquen amb l'escarabat (Pons Ind. Text.).
|| 10. Barretet, peça de fusta de la punta de la roda de proa en les barques de pescar (Badalona).
|| 11. Llibant que empren els mariners; cast. guindaleza. Ordenaren los prohòmens corders... que esclops de carauana haien de gruix XII cames, doc. a. 1322 (Balari Dicc.). Llibantons de espart dins esclops, que a cada mola hi ha tres llibantons, Tar. Preus 81.
|| 12. Casquet llarguer que portaven al cap els noiets i que tenia la forma semblant a una barqueta o a un esclop (Llofriu).
|| 13. Canalet del molí fariner, per a conduir la farina de la tremuja a les moles; cast. Canaleja.
|| 14. pl. Planta herbàcia de la família de les orquidàcies, de l'espècie Cypripedium calceolus: cast. zuecos, chapines. Fa les flors grosses, de color vermellós i groc.
|| 15. Persona menyspreable (Tortosa). «Eixe operari està fet un esclop; no serveix per res!»
Loc.—a) Un senyor calçat d'esclops: un senyor molt mal vestit (Llofriu).—b) Anar amb una sabata i un esclop: anar amb peces de vestit molt bones i altres de molt dolentes (Empordà).—c) Li podeu donar beure amb un esclop: es diu al·ludint a un qui anuncia coses que tothom sap.—d) «Orate fratres: Jo amb esclops i tu amb sabates, l'ase em fot si tu m'atrapes»: dita humorística (Llofriu).
Cult. pop.—Hi ha el joc titulat «Els esclops de Déu fangaven», que consisteix a passar-se pedres d'una noia a l'altra mentres es recita rítmicament la cançó pròpia del joc, que té moltes variants, com és ara: «Els esclops de Déu fangaven, | Sant Joan triava el blat; | Sant Pere li va al darrera | amb el tripi-tripi-trap» (Penedès). «Els esclops d'En Pau fangaven, | Sant Josep triava el gra; | Sant Pere li va al darrera | amb el tripi-tripi-trap» (Vic). «Els esclops del noi fangava; | Sant Joan tirava aram; | Sant Pere li va al darrera | amb el tripi-tripi-trap» (Sta. Col. de Q.). «Els esclops d'En Pau fan guerra a Sant Joan; | Sant Pere li va darrera amb el triqui-triqui-trac» (Falset). «Ets esclops de Déu fan caure | Sant Joan qui anava amb ell; | Sant Pere li va darrera | amb un tripi-tripi-trap» (Ciutadella).
Fon.: əsklɔ́p (Rosselló, Conflent, Vallespir, Cerdanya, Capcir, Empordà, Garrotxa, Lluçanès, Guilleries, Plana de Vic, Pla de Bages, Solsona, Vallès, Barc., Penedès, Camp de Tarr.); əsklɔ̞́p (Mall., Men.); esklɔ́p (Fraga); asklɔ́p (Andorra, Pobla de S., Tremp, Oliana, Organyà, Balaguer, Ll., Pla d'Urgell); eskʎɔ́p (Tamarit de la L.).
Intens.:—a) Augm.: esclopàs, escloparro, esclopot.—b) Dim.: esclopet, esclopetxo, esclopeu, esclopó.
Sinòn.:— || 1, soc;— || 3, orelló, pàmpol;— || 6, esclopet;— || 13, canalet;— || 14, sabatetes.
Etim.: del llatí sclŏppus, var. de stlŏppus, ‘soroll d'un cop’ (cf. Körting Lat. Etym. Wb.; Meyer-Lübke REW 8270).
SERVERA f.
Arbre que fa les serves (St. Feliu de C., Solsona, Segarra, Penedès, Anoia, Camp de Tarr., Priorat, Terra Alta, Tortosa, Maestrat, Morella, Val., Mall.); cast. serbal. Seruera: Sorba, Sorbum, Esteve Eleg. Un llit de camp de ceruera usat, doc. a. 1690 (arx. de Montblanc). V. server.
Servera: llin. existent a Manlleu, Barc., Dénia, Ondara, Vall de Gallinera, Mall., Men., etc. Son Servera: poble situat entre Manacor i Artà (Mall.).
Fon.: səɾβéɾə (or.); seɾvéɾa, seɾβéɾa (val.); səɾvéɾə (Camp de Tarr., mall., men.).
Etim.: derivat de serva. El cognom Servera pot esser una variant merament ortogràfica de Cervera, però també pot representar un origen diferent: Cervera derivat de cervus, i Servera de serva.
SERVER m.
Arbre de la família de les rosàcies, de diverses espècies del gènere Sorbus, i principalment la Sorbus domestica, de fulles pinnades, flors blanques en corimbes més curts que les fulles, de pètals quasi orbiculars, i fruit (anomenat serva) quasi globós, molt astringent quan verdeja, però blan, polpós i dolç quan és ben madur; cast. serbal. Prenets... fulles de codonyer, de nespler e de seruer, Flos medic. 160 vo. a) Server de bosc o Server de caçadors: l'espècie Sorbus aucuparia.—b) Server bord: l'espècie Pyrus aria (val.).
Server: llin. existent a Cruïlles, Osor, Barc., Sueca, Dénia, Al., Polop, Pedreguer, Mall., etc.
Fon.: səɾβé (or.); seɾβé (occ.); seɾvéɾ (val.); səɾvé (mall.).
Etim.: derivat de serva, art. 1.
Sa Boal de ses Fonts
Sa Boal de ses Serveres
Pas des Cossi
Mola de s'Esclop
Esto es lo que he encontrado respecto a ellos.
BOVAL o BOAL
|| 1.adj. Propi de bous. Garrover boval (Campanet). Nap boal: classe de nap que només és bo per al bestiar (Llofriu).
|| 2.f. Lloc on antigament donaven la palla als bous, quan encara no hi havia estables (Men.). Servia de boual una cova de Biniguarda, Camps Folkl. 40.
|| 3.f. Estable on s'arreceren els bous per menjar i dormir (Mall.). Modernament es diu boval de tot estable gran de fora-vila, no sols per bous sino també per ovelles, egües i altre bestiar (Mall.). Lo portal de la boal ques de volta, doc. any 1408 (Miret Templers 450). Y'ls bells remats que corren fugint a les boals, Oliver Obres, i, 149.
|| 4.met. Casa gran i dolenta (Palma)
|| 5.Raïm boval: classe de raïm de grans negres, grossos i sucosos, que fa el vi fluix (Ribera d'Ebre, Val., Al., Mall.). Planta trià | stranya pus sana | de muntalbana | boval negrella, Spill 13433.
Fon.: boβáɫ (Gandesa, Freginals, Val.); bováɫ (Alcoi, Al., Bunyola, Esporles, Llucmajor, Santanyí); buáɫ (Palma, Felanitx, Manacor, Mancor, Vilafr. de B.). Intens.:—a) Augm.: bovalassa, bovalota. —b) Dim.: bovaleta, bovaletxa, bovaleua, bovalona.
Etim.: del llatí bŏvāle, ‘propi dels bous’.
COSSI m.
|| 1. Gran recipient de terrissa, de fusta o de metall, de forma troncocònica invertida i amb un forat a la part inferior, que serveix per a col·locar-hi la roba i fer la bugada (Cat., Val., Bal.); cast. cuezo.
Unum cossi cum suo scanno, doc. a. 1388 (Boll. Lul. xi, 32). Féu portar vexelles grans plenes d'aygua axí com conques, cocis e librells, Tirant, c. 389. Y en santa bugada tornà's bell y blanch | Lo cos diuinal fou digna caldera | Los ferros tres claus, la sanch lo lexiu | L'amarga mort cendra, la pena costera, | La creu dura lenya, lo foch amor vera, | Hi'l coci Caluari lo gran mont qui's diu, Passi cobles 126 Dos cossis de terra, doc. a. 1493 (Boll. Lul. vii, 419). En casi tots els puestos es té cossi pera la bugada, el que també s'aprofita per a fer lo almidó, Martínez Folkl. Val. i, 25. Cossi miravetà: el que es fa a Miravet, i té forma allargada (Gandesa). Cossi calandí: el que es fa a Calanda i té la forma panxuda (Gandesa). a) Cós del cossi: corregudes a cavall, en què el corredor, sense baixar ni caure del cavall, ha de treure una síndria de dins un cossi ple d'aigua posat dins un clot en terra (BDC, xviii, 60).
|| 2. Vas gran de terra negra, de forma troncocònica invertida, que serveix per tenir-hi oli (Empordà); cast. Tina.
|| 3. Perol de metall amb una ansa de banda a banda, que serveix per transportar aigua i altres líquids (Bagà); cast. Caldero.
|| 4. Greala de fusta o de terrissa per a rentar els plats (Rossell, Bagà, ap. Griera Tr.).
|| 5. Test de forma troncocònica invertida que serveix per a tenir-hi flors plantades (Ulldecona); cast. Maceta.
|| 6. a)Pastereta fonda, de fusta, que serveix en els forns per a tenir-hi en depòsit el llevat (Gir., Pla de Bages, Vallès, Igualada, Priorat); cast. cuezo.—b)Recipient destinat a conservar fresc el llevat (Biar). Consisteix en dos cossis un dins l'altre, un amb aigua i l'altre, amb el llevat, a manera de bany-maria; damunt, per tapar-ho, hi ha un altre cossi que es diu campana.
|| 7. Atuell damunt el qual es repenja el boter quan fa el fons o arma la portadora amb el motllo (Selva del Camp, Valls, ap. Griera Tr.).
|| 8.Recipient per abeurar-hi les gallines, sia de test, sia de llauna o de fusta (Berga); cast. Bebedero.
|| 9.Recipient cilíndric on els sabaters tenen l'aigua per a remullar la sola (Pobla de L.).
|| 10.Recipient de pedra o de test, incrustat en terra, dins el qual cau l'oli que brolla del peu en premsar l'oliva (Pego).
|| 11.Cossi de la pasta: pica rodona, d'obra o de pedra, dins la qual posen la pasta després de moldre les olives, i d'allà l'encabassen i la posen a la premsa (Lledó d'Empordà).
|| 12.Orinal (Torelló); cast. vaso de noche.
|| 13.Nom humorístic de la trona de l'església (Alzira).
|| 14.Nom humorístic que rebia a Castelló de la Plana el partit Unió Liberal que acabdillava el General O'Donnell (cfr. BSCC, xiv, 381).
|| 15.Ball de cossis: antic ball popular mallorquí, en el qual prenien part homes sols que formaven diferents figures i passos de dansa. Un joch de ball de cossis de 8 minyons, doc. a. 1629 (Alm. Isl. Bal. 1881, p. 115).
Loc.—a) Veu de cossi: veu esquerdada a causa de cadarn o d'altra afecció del coll (Mall.). —b)Voltar el cossi: provar una cosa per ella mateixa (Cassà). —c)Posar es cossi dins s'aumut: posar les coses fora del lloc que els pertoca; interpretar malament una cosa, no endevinar (Manacor). —d)Anar amb so cul en es cossi: anar sempre amb misèria (Manacor). —e)Com si fóra adobar cossis: resoldre els assumptes precipitadament i sense cura dels detalls. El notari... l'amenaçaren... possaren draps calents y es tirà terra per damunt, com si fóra adobar còsins llibrells, y no se'n parle més, Rond. de R. val. 84. —f)Fer un cossi mossi: compondre ordenadament coses disperses. Aytal deu tostemps parlar derrer los altres... per tal que d'açò que los altres han dit se puxa ajudar e faça de tot un coci moci ben ordenat qui apparega obra sua e nouella, jatsia que tot sia ja dit per los altres, Eximenis II Reg. c. 49.
Refr. —«El cossi badat fa mal so» (Val.).
Var. form.: còssil (Men.).
Intens.:—a) Augm.: cossiàs, cossiarro.—b) Dim.: cossiet, cossietxo, cossiel·lo, cossieu, cossió.—c) Pejor.: cossiot.
Etim.: segons Meyer-Lübke REW 2011, d'una forma llatina *cŏcia, variant vulgar de cŏchlĕa, ‘closca de mol·lusc’. L'evolució fonética no acaba d'esser clara, ja que el representant normal de cocia seria cossa; la persistència de la i posttònica és estranya, com també el canvi de gènere. Sembla més probable que cossi vingui d'una forma llatina *caucĕu, derivada de caucu, ‘vas’.
COSSIOL
Recipient de terra, de fusta o de zinc, més petit que el cossi. Cociols per dar de beure a la mula, doc. a. 1517 (BSCC, xiv, 382).Especialment:
|| 1. Recipient que serveix per a fer bugada (Balaguer, Artesa de S., Valls, Camp de Tarr.); cast. cuba, coladera. || 2. Recipient on cau l'oli en brollar de la premsa (Sanet).
|| 3. Recipient de terra cuita, rodó i de poca altària, que serveix per a recollir el vi que s'escapa de les aixetes de les bótes, l'aigua de l'aigüera, etc. (Valls).
|| 4. El gavadal de rentar els plats (Mall.).
|| Espècie de galleda amb mànec que serveix per a treure líquids (Lluçanès); cast. Cazo.
|| 6. Galleda travessada per un mànec llarg, que serveix per a treure els excrements del femer o bassa (Igualada).
|| 7. Recipient de fusta amb cornaleres, que s'empra per a omplir de vi les bótes (Reus, Valls, Falset).
|| 8. Mena de portadora, però de doble capacitat, on s'aboquen dues portadores a la vegada per a pesar la verema (Falset, Montblanc, ap. BDC, xx, 242).
|| 9. Recipient de test, de forma acampanada, que pot servir per a tenir la calç d'emblanquinar, per a depositar els fems que ha de recollir el femeter, etc. (Mall.).
|| 10. Test petit amb aigua, on els ollers es mullen sovint les mans per fer pujar més aviat la pasta en fer les olles (Pòrtol).
|| 11. Recipient de terrissa o de zinc, de molt poca alçada, on els sabaters tenen aigua per a remullar la sola (Les Garrigues, Vendrell, Esterri d'Àneu, Mall., Men.).
|| 12. Orinal, i especialment: a) Cossiolet de cadireta: orinalet troncocònic de terrissa que s'adapta al seient foradat de les cadiretes d'infant (Val.).
|| 13. Recipient de terrissa, de forma acampanada, dins el qual posen terra i hi sembren plantes de jardí (Mall.); cast. tiesto, maceta. «Es brot més apreciat | d'es teu cossiol voldria, | perque es que m'has enviat | me dóna turbes de cap | pensant en tu tot lo dia» (cançó pop. Mall.). Tenien una grandiosa aufabeguera a sa finestra des sòtil dins un cossiol, Alcover Rond. Vii, 269.
|| 14. Capell de forma troncocònica invertida, que portaven els homes de poble valencians. Els arropers de Benigani... ja no visten jaqueta negra de drap y calçó estret... ni porten sombreret d'estaquen o cociol al cap, Martí G., Tip. mod. I,15. Loc.—Negar-se dins un cossiol: deixar-se vèncer per dificultats petites (Mall.).
Fon.: kusiɔ́ɫ (or.); kusiɔ̞́ɫ (Sóller, Inca, Felanitx, men.); kosiɔ́ɫ (occ.); kosiɔ̞́ɫ (val., Palma, Manacor, Pollença).
Intens.:—a) Augm.: cossiolàs, cossiolarro.—b) Dim.: cossiolet, cossioletxo, cossioleu, cossioliu.—c) Pejor.: cossiolot.
Etim.: derivat dim. de cossi.
ESCLOP
|| 1. Sabata de fusta, feta d'una sola peça, que serveix per anar per la neu, per llocs humits, a treballar a l'hort, etc. (Cat., Bal.); cast. zueco, almadreña. Item esclops que vagen per vendre, la dotzena, un diner, doc. a. 1317 (RLR, xxxi, 73). Si tu voldràs jo mudaré, sclops e sarró 'm posaré, Cobles cavaller. Duen esclops amb una enorme punta cap amunt, Verdaguer Exc. 43. Esclop calcigat: el que és fet de la part inferior del pi. Esclop d'estella: el fet de la fusta exterior de l'arbre i sense contenir-ne el cor. Esclop de cimal: el fet de la part superior del pi. Esclop de torell: el que és fet del tronc del pi sense estellar, això és, contenint el cor de l'arbre (Ripoll, ap. Amades Past.). Sembla que antigament esclop era també sinònim de tapí: Evitar de dir... sclop per tapí, Fenollar Regles 28.
|| 2. Tros de soca d'olivera, amb alguna arrel vella i una part de la rabassa, destinat a l'empelt i reproducció (Ribera d'Ebre). Devegades conserva el nom d'esclop durant la primera temporada d'haver estat empeltat, fins que, ja més crescut, es diu empelt (Tortosa).
|| 3. Peça ampla de ferro que va situada damunt la rella de l'arada forcada (Solsona, Bassella).
|| 4. Anella de ferro que subjecta el mànec amb la fulla de l'aixa (Eiv.).
|| 5. Lligassa que subjecta el rem a l'escàlem (Tortosa).
|| 6. Esclopet de segador (Fígols, Claret, ap. Krüger HPyr. C 2, 152).
|| 7. Mena de cullera grossa, quadrangular, que serveix per agafar la pasta i posar-la dins el cup (Camp de Tarr.).
|| 8. Corredera de vàlvula que distribueix el vapor a l'entrada d'una màquina (Barc.).
|| 9. En alguns sistemes de telers mecànics, caixa amb un tac de goma, que alleugereix la força del cop rebut quan les peces anomenades pales toquen amb l'escarabat (Pons Ind. Text.).
|| 10. Barretet, peça de fusta de la punta de la roda de proa en les barques de pescar (Badalona).
|| 11. Llibant que empren els mariners; cast. guindaleza. Ordenaren los prohòmens corders... que esclops de carauana haien de gruix XII cames, doc. a. 1322 (Balari Dicc.). Llibantons de espart dins esclops, que a cada mola hi ha tres llibantons, Tar. Preus 81.
|| 12. Casquet llarguer que portaven al cap els noiets i que tenia la forma semblant a una barqueta o a un esclop (Llofriu).
|| 13. Canalet del molí fariner, per a conduir la farina de la tremuja a les moles; cast. Canaleja.
|| 14. pl. Planta herbàcia de la família de les orquidàcies, de l'espècie Cypripedium calceolus: cast. zuecos, chapines. Fa les flors grosses, de color vermellós i groc.
|| 15. Persona menyspreable (Tortosa). «Eixe operari està fet un esclop; no serveix per res!»
Loc.—a) Un senyor calçat d'esclops: un senyor molt mal vestit (Llofriu).—b) Anar amb una sabata i un esclop: anar amb peces de vestit molt bones i altres de molt dolentes (Empordà).—c) Li podeu donar beure amb un esclop: es diu al·ludint a un qui anuncia coses que tothom sap.—d) «Orate fratres: Jo amb esclops i tu amb sabates, l'ase em fot si tu m'atrapes»: dita humorística (Llofriu).
Cult. pop.—Hi ha el joc titulat «Els esclops de Déu fangaven», que consisteix a passar-se pedres d'una noia a l'altra mentres es recita rítmicament la cançó pròpia del joc, que té moltes variants, com és ara: «Els esclops de Déu fangaven, | Sant Joan triava el blat; | Sant Pere li va al darrera | amb el tripi-tripi-trap» (Penedès). «Els esclops d'En Pau fangaven, | Sant Josep triava el gra; | Sant Pere li va al darrera | amb el tripi-tripi-trap» (Vic). «Els esclops del noi fangava; | Sant Joan tirava aram; | Sant Pere li va al darrera | amb el tripi-tripi-trap» (Sta. Col. de Q.). «Els esclops d'En Pau fan guerra a Sant Joan; | Sant Pere li va darrera amb el triqui-triqui-trac» (Falset). «Ets esclops de Déu fan caure | Sant Joan qui anava amb ell; | Sant Pere li va darrera | amb un tripi-tripi-trap» (Ciutadella).
Fon.: əsklɔ́p (Rosselló, Conflent, Vallespir, Cerdanya, Capcir, Empordà, Garrotxa, Lluçanès, Guilleries, Plana de Vic, Pla de Bages, Solsona, Vallès, Barc., Penedès, Camp de Tarr.); əsklɔ̞́p (Mall., Men.); esklɔ́p (Fraga); asklɔ́p (Andorra, Pobla de S., Tremp, Oliana, Organyà, Balaguer, Ll., Pla d'Urgell); eskʎɔ́p (Tamarit de la L.).
Intens.:—a) Augm.: esclopàs, escloparro, esclopot.—b) Dim.: esclopet, esclopetxo, esclopeu, esclopó.
Sinòn.:— || 1, soc;— || 3, orelló, pàmpol;— || 6, esclopet;— || 13, canalet;— || 14, sabatetes.
Etim.: del llatí sclŏppus, var. de stlŏppus, ‘soroll d'un cop’ (cf. Körting Lat. Etym. Wb.; Meyer-Lübke REW 8270).
SERVERA f.
Arbre que fa les serves (St. Feliu de C., Solsona, Segarra, Penedès, Anoia, Camp de Tarr., Priorat, Terra Alta, Tortosa, Maestrat, Morella, Val., Mall.); cast. serbal. Seruera: Sorba, Sorbum, Esteve Eleg. Un llit de camp de ceruera usat, doc. a. 1690 (arx. de Montblanc). V. server.
Servera: llin. existent a Manlleu, Barc., Dénia, Ondara, Vall de Gallinera, Mall., Men., etc. Son Servera: poble situat entre Manacor i Artà (Mall.).
Fon.: səɾβéɾə (or.); seɾvéɾa, seɾβéɾa (val.); səɾvéɾə (Camp de Tarr., mall., men.).
Etim.: derivat de serva. El cognom Servera pot esser una variant merament ortogràfica de Cervera, però també pot representar un origen diferent: Cervera derivat de cervus, i Servera de serva.
SERVER m.
Arbre de la família de les rosàcies, de diverses espècies del gènere Sorbus, i principalment la Sorbus domestica, de fulles pinnades, flors blanques en corimbes més curts que les fulles, de pètals quasi orbiculars, i fruit (anomenat serva) quasi globós, molt astringent quan verdeja, però blan, polpós i dolç quan és ben madur; cast. serbal. Prenets... fulles de codonyer, de nespler e de seruer, Flos medic. 160 vo. a) Server de bosc o Server de caçadors: l'espècie Sorbus aucuparia.—b) Server bord: l'espècie Pyrus aria (val.).
Server: llin. existent a Cruïlles, Osor, Barc., Sueca, Dénia, Al., Polop, Pedreguer, Mall., etc.
Fon.: səɾβé (or.); seɾβé (occ.); seɾvéɾ (val.); səɾvé (mall.).
Etim.: derivat de serva, art. 1.
No hay comentarios :
Publicar un comentario