Banyalbufar

Banyalbufar compta 461 habitants i 128 cases; és doncs, més petit que Estellencs, però encara més amable i alegre, perquè està més assolellat i situat més aprop del mar, dominant al lluny la seva immensa planúria blava. El bell nom que sona a moresc és molt adequat a la joliua població i quant se'l sent pronunciar es creu escoltar el sord esclafit de les ones contra les roques balmades de la seva costa o la remor silvestre de l'aigua viva, que fins i tot fa moure molins vora la mar. És un lloc de pau i tranquilitat, i probablement la vida és molt agradable en aquest racó benaurat, lluny del món, entre aquesta genteta de bon natural, que en general son pescadors o vinyaters.

En realitat, un home molt enfeinat ha cercat aquí un lloc de repós durant la seva vida moguda i un refugi de pau en la seva vellesa; es tracta del general don Ferran Cotoner, antic comandant general de la Guàrdia Civil, capità general de les Balears i de Puerto Rico, el vencedor de la Cènia, d'on ostenta el títol de marquès. I amb tal ànim s'ha dedicat al conreu de la vinya, que ha elevat la viticultura de Banyalbufar a un nivell especialment alt, i la gent l'estima i l'adora, car en ell hi veu en certa manera l'autor de l'auge de la vall pairal.

La seva casa, anomenada Baronia, és la primera que topam. Està situada un poc més avall de la carretera, d'on baixa una petita escala doble, enmig de la qual, davant de l'entrada, brolla una font. La torre quadrada, vella però restaurada, i tota la construcció de la casa n'indiquen l'origen antic. Tots els pendissos de sota i dels costats de la casa s'han transformat en bancals de vinyes, on creixen els excel-lents raïms malvasia i moscatell. Moltes foren construïdes durant els anys de la fam, en què el general va donar feina a molta gent d'allà.

La carretera de Banyalbufar, que es va construir a despeses de diversos propietaris i sobretot del general Cotoner, abandona el poble per el carrer Major. El camí es prolonga pels vesants del turó i, passant per una casa gran, que domina les marjades conreades, gira a la dreta cap una vall blanquinosa que té els vesants amb marjades cobertes d'alguns garrovers i oliveres. El camí, fent un llarg revolt, baixa a la dreta per una valleta i llavors puja anguilejant el turó, fins que arriba a la cresta de la punta de s'Àliga, coberta de pins melis. D'aquesta manera passa per una teulera, a la qual desde el fons de la vall de Banyalbufar condueix un camí empedrat, que estalvia moltes corbes. Per damunt d'aquest mateix camí hi ha també moltes dreceres, que fan servir sobretot les dones carregades de peix que van cap a Esporles a fi de pujar més aviat a dalt del coll.


Textos extraídos de Les Balears, descrites per la paraula i l'imatge, de l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.


No hay comentarios :

Publicar un comentario