[X]

Míner Gran

El otro día supísteis, si es que seguís este blog, que fuimos a dar una vuelta por Míner Gran y Fartàritx, siguiendo la estela de una ruta que tengo publicada que resumiendo diríamos que se trata de empezar desde Caimari, por ejemplo, para continuar por carreteras secundarias hasta Fangar, ya pasadas las cuevas de Campanet, y desviarnos para comenzar el ascenso hacia el coll de Míner, recorrer la planicie de las fincas homónimas y bajar por el camino empedrado hasta la vall d'en March para enfilar la carretera vella de Lluc hasta el monasterio y emprender la vuelta a Caimari por el camí vell. Ruta exigente con largos ascensos y descensos técnicos, sobre todo el primero.

Este fue mi segundo intento del año ya que el primero se vio coartado por un encuentro con un extranjero justo antes de empezar el ascenso que lo único que saqué en claro es que era pivado. Privado qué, exactamente?. Indagué un poco sobre el asunto, primero sobre los mapas y me dí cuenta de que el camino que se sigue en la ruta no llega en ningún momento a entrar en la finca pública por lo que, en un primer momento, podía hasta plantearme el beneficio de la duda respecto de lo que me había dicho ese hombre.

En segundo término pregunté a una persona muy cercana a los propietarios de Son Monjo por la cuestión y no atinaban a saber de quién se podía tratar, desde luego nadie de las primeras fincas por donde se discurre, a saber, la mencionada Son Monjo y Míner Petit por lo que si había que augurar problemas había que ir mucho más lejos.

En tercer lugar busqué algo de información al respecto y aquí expongo un artículo que nos puede ayudar a situarnos sobre el asunto en cuestión.



Finca pública de Míner Gran

Limita, al nord, amb els predis de Muntanya, Fartàritx i amb remanent de Míner Gran. A l'est, al municipi de Pollença, limita per una part amb una porció segregada (i adjudicada a Joan Perelló), denominada Míner Gran d'Enmig i per una altra amb la finca Míner Petit; al sud, amb Alcanella i Alcanelleta i pel torrent de Sa Mina amb Biniatró, i a l'oest amb la finca pública de Binifaldó.

L'Institut Nacional de Conservació de la Natura (ICONA) adquireix, l'1 de juny de 1984, la finca d'unes 535 ha segregada de l'antiga possessió de muntanya anomenada Míner Gran. Aquest predi fou segregat pels seus propietaris, els germans Pons Perelló l'any 1978, dividint-se en Míner Gran (l'actual MUP núm.15, per Bartolomé Pons Perelló) i Míner Gran d'Enmig (per Joan Pons Perelló). La part pertanyent a Bartolomé Pons fou cedida, baix unes circumstàncies de pagament i cessió que no es corresponen al típic contracte de compra-venta, a José Vicens Mateu, darrer propietari de la finca abans de l'adquisició per part de l'administració (per l'import de poc més de 23 milions de pessetes). Es va declarar mont d'utilitat pública el 8 de desembre de 1983 (BOB 18.314) i es va inscriure amb el número 15 en el Catàleg de Monts d'Utilitat Pública de les Balears.

L'any 1984, la finca de Míner Gran, amb la qualificació jurídica de domini públic, es va transferir des de l'Estat/ICONA a la comunitat autònoma de les Illes Balears, mitjançant el Reial Decret 1678/1984, d'1 d'agost, de traspàs de funcions i serveis de l'Estat a la comunitat autònoma de les Illes Balears en matèria de conservació de la natura. La finca actualment està adscrita a la Conselleria de Medi Ambient, a la que correspon la seva gestió i administració. Es troba inscrita al Registre de la Propietat d'Inca 2, Secció Escorca, Tomo 2609, Llibre 10, Full 142, Finca núm. 388, Inscripció 4ª. Quant a les servituds, la finca pública es beneficia del dret de pas per a vehicles autoritzats per la pista forestal de Míner Petit, al llarg d'un camí que comença a la carretera rural que parteix de l'Oratori de Sant Miquel (Campanet) cap a la possessió del Fangar, tot travessant portells amb pany de les finques privades com la de Son Monjo i Míner Petit (hi ha dret de pas, però no apareix inscrita a les fitxes jurídiques de la finca pública però si a l'escriptura de divisió de la finca Míner Gran) i Míner Gran d'Enmig . El 24 d'abril de 2001, Míner Gran va ser declarada Refugi de Caça, resolució publicada al BOIB Núm.49 de 24/04/2001. La finca pública, forma part de la proposta de lloc d'interès comunitari (LIC) com a l'àrea anomenada “Cimals de la Serra” a la Xarxa Europea Natura 2000 d'acord amb la Directiva d'hàbitats 92/43/CEE. També es tracta d'un àrea d'especial protecció de les aus (ZEPA) d'acord amb la Directiva 79/409/CEE.


No hay comentarios :

Publicar un comentario

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...