El col·lectiu Ales per Santa María del Camí va convocar una excursió reivindicativa per al día 13 de gener, amb la finalitat de cridar l'atenció pel fet que un camí públic del terme municipal de Santa María -l'antic camí d'Alaró a Bunyola, també conegut com a camí dels Reis- fa anys que es troba tancat al seu pas per la possessió des Cabàs.
El tema del tancament de camins públics per part de propietaris de finques és una preocupació creixent entre la societat mallorquina, accentuada els darrers anys, especialment en els camins de muntanya més freqüentats per excursionistes, que han vist instal·lar barreres i panys per part de propietaris, normalment estrangers, poc respectuosos amb els drets col·lectius i els costums locals.
En el cas del camí que ens ocupa, però, no es tracta de propietaris estrangers ni d'un fet recent. Ja fa anys que aquest camí es va veure tancat per barreres i panys al seu pas per la finca d'es Cabàs, de propietat ben indígena, sense que fins a hores d'ara cap col·lectiu ni institució hagués aixecat la veu o fet alguna passa per evitar una privatització d'un bé públic a força de fets consumats i d'oblit.
Aquest camí travessa la possessió d'es Cabàs en direcció est-oest, des de l'antiga partió amb Son Torrella fins a la de s'Estremera. El fet que faci algunes dècades que es troba tancat i barrat ha causat que el seu traçat sigui actualment incert en una part del seu recorregut, el més proper a Son Torrella. Es tracta, sense cap casta de dubte, d'un camí públic. Així consta no només en la memòria popular, que encara perdura malgrat el tancament de decennis, sinó també en el recentment elaborat catàleg de camins de Santa María del Camí, a càrrec de Francesca Moyà, Gabriel Ordines, Vicenç Forteza i Antoni Reynés, a instàncies del Consell Insular de Mallorca a través de Fodesma dins el Programa de Catalogació de Camins de tota l'illa, i ofert a l'Ajuntament, que en disposa d'un exemplar.
Segons la fitxa número 49 d'aquest catàleg, aquest camí, juntament amb molts d'altres, "reuneix els requisits mínims per ser inclòs a l'inventari de béns municipals de Santa María del Camí". A la mateixa fitxa se cita nombrosa documentació arxivística i bibliogràfica referent a aquest camí, entre d'altres resolucions dels ajuntaments de Sóller i Bunyola per evitar el tancament al seu pas per Son Torrella, ja al segle XVIII. També s'esmenta nombrosa cartografía en què aquest camí apareix perfectament grafiat, el més antic dels quals és el de Tomàs López, de 1773. En el conegut mapa del Cardenal Despuig, de 1784, es pot veure la importància que aquest camí tenía antigament, ja que era l'únic que disposava de pont al seu pas sobre el torrent de Coanegra (i així va ser fins no fa massa anys, quan es construí el pont de la carretera de Santa María a Bunyola).
Una part d'aquest camí, al seu pas pel Cabàs, era usada per veïns d'algunes cases del terme de Bunyola per anar cap a Santa María. Quan es construí un nou camí alternatiu per a aquests veïns, ran de la partió del Cabàs amb el terme de Bunyola, durant la dictadura franquista, la propietat del Cabàs aprofità per tancar el camí públic. Aquesta circumstància ha estat esgrimida darrerament pel batle de Santa María en unes declaracions a la premsa per declarar que no es tracta d'un camí públic, ignorant completament la tradició popular i el catàleg elaborat pel Consell Insular, i que a més està perfectament ressenyat a una comunicació publicada al llibre que l'Ajuntament mateix edità, amb motiu de les II Jornades d'Estudis Locals.
Per tant, i ja que no hi ha cap dubte sobre el caràcter públic d'aquest camí, i que a més es tracta de l'únic camí indubtablement públic que està tancat a l'accés de les persones dins el terme de Santa Maria, Ales per Santa María del Camí demana públicament la seva declaració com a camí públic no motoritzats, pel qual les persones puguem circular a peu, en bicicleta, en cavall o en patinet, i gaudir així lliurement d'un paratge natural tan atractiu com és el que des d'aquest camí es pot contemplar, en exercici d'un dret antiquíssim que ara l'oblit o la deixadesa està a punt de conculcar definitivament.
El tema del tancament de camins públics per part de propietaris de finques és una preocupació creixent entre la societat mallorquina, accentuada els darrers anys, especialment en els camins de muntanya més freqüentats per excursionistes, que han vist instal·lar barreres i panys per part de propietaris, normalment estrangers, poc respectuosos amb els drets col·lectius i els costums locals.
En el cas del camí que ens ocupa, però, no es tracta de propietaris estrangers ni d'un fet recent. Ja fa anys que aquest camí es va veure tancat per barreres i panys al seu pas per la finca d'es Cabàs, de propietat ben indígena, sense que fins a hores d'ara cap col·lectiu ni institució hagués aixecat la veu o fet alguna passa per evitar una privatització d'un bé públic a força de fets consumats i d'oblit.
Aquest camí travessa la possessió d'es Cabàs en direcció est-oest, des de l'antiga partió amb Son Torrella fins a la de s'Estremera. El fet que faci algunes dècades que es troba tancat i barrat ha causat que el seu traçat sigui actualment incert en una part del seu recorregut, el més proper a Son Torrella. Es tracta, sense cap casta de dubte, d'un camí públic. Així consta no només en la memòria popular, que encara perdura malgrat el tancament de decennis, sinó també en el recentment elaborat catàleg de camins de Santa María del Camí, a càrrec de Francesca Moyà, Gabriel Ordines, Vicenç Forteza i Antoni Reynés, a instàncies del Consell Insular de Mallorca a través de Fodesma dins el Programa de Catalogació de Camins de tota l'illa, i ofert a l'Ajuntament, que en disposa d'un exemplar.
Segons la fitxa número 49 d'aquest catàleg, aquest camí, juntament amb molts d'altres, "reuneix els requisits mínims per ser inclòs a l'inventari de béns municipals de Santa María del Camí". A la mateixa fitxa se cita nombrosa documentació arxivística i bibliogràfica referent a aquest camí, entre d'altres resolucions dels ajuntaments de Sóller i Bunyola per evitar el tancament al seu pas per Son Torrella, ja al segle XVIII. També s'esmenta nombrosa cartografía en què aquest camí apareix perfectament grafiat, el més antic dels quals és el de Tomàs López, de 1773. En el conegut mapa del Cardenal Despuig, de 1784, es pot veure la importància que aquest camí tenía antigament, ja que era l'únic que disposava de pont al seu pas sobre el torrent de Coanegra (i així va ser fins no fa massa anys, quan es construí el pont de la carretera de Santa María a Bunyola).
Una part d'aquest camí, al seu pas pel Cabàs, era usada per veïns d'algunes cases del terme de Bunyola per anar cap a Santa María. Quan es construí un nou camí alternatiu per a aquests veïns, ran de la partió del Cabàs amb el terme de Bunyola, durant la dictadura franquista, la propietat del Cabàs aprofità per tancar el camí públic. Aquesta circumstància ha estat esgrimida darrerament pel batle de Santa María en unes declaracions a la premsa per declarar que no es tracta d'un camí públic, ignorant completament la tradició popular i el catàleg elaborat pel Consell Insular, i que a més està perfectament ressenyat a una comunicació publicada al llibre que l'Ajuntament mateix edità, amb motiu de les II Jornades d'Estudis Locals.
Per tant, i ja que no hi ha cap dubte sobre el caràcter públic d'aquest camí, i que a més es tracta de l'únic camí indubtablement públic que està tancat a l'accés de les persones dins el terme de Santa Maria, Ales per Santa María del Camí demana públicament la seva declaració com a camí públic no motoritzats, pel qual les persones puguem circular a peu, en bicicleta, en cavall o en patinet, i gaudir així lliurement d'un paratge natural tan atractiu com és el que des d'aquest camí es pot contemplar, en exercici d'un dret antiquíssim que ara l'oblit o la deixadesa està a punt de conculcar definitivament.