Voy a publicar un artículo que no es de cosecha propia, pero sí de un personaje muy cercano a los mallorquines, el archiduque Luís Salvador, por lo que ha significado para la historia más reciente de Mallorca. Se trata de una parte de la descripción que hace de la posesión de Raixa, en el Libro III de Mallorca, Parte Especial.
Raixa
La casa de Raixa està situada al peu d'una suau elevació, en gran part ocupada per jardins; i com que es troba una mica més alta que la plana, domina en part el camp de l'entorn. Tot d'una a la entrada hi ha una cisterna i en el pati verdeja un lledoner vell. L'edifici no ofereix res de remarcable a l'exterior. Tan sols té un bell vestíbul de deu arcs rodons sostinguts per columnes amb capitells rústics, que s'obre cap a la façana de davant i mira en direcció als turons situats enfront, dividits en bancals i sembrats d'oliveres.
Raixa era en temps dels moros una alquería anomenada Araxa, que en el repartiment general de terres després de la conquesta va correspondre a Ponç Hug, comte d'Empúries. Aquest, l'onze de maig de 1234, la va donar en emfiteusi a Bernat Guillem Sagristà de Girona; llavors va passar a la propietat de les famílies nobles de Sant Martí i Safortesa Tagamanent, i l'any 1620 a la de Despuig, que encara la poseeix i ha esdevingut la seva residència preferida; l'actual propietari és el senyor Tomàs Despuig i Despuig, comte de Montenegro i Montoro.
El museu deu la seva creació al Cardenal Antoni Despuig i Dameto, qui va comprar al pintor escocès Gavin Hamilton (mort a Roma el 1797) una finca prop d'Ariccia d'Albano, on havía hagut un temple dedicat per Domicià a la nimfa Egeria, per l'excavació del qual Hamilton va gastar diners inútilment. Amb mès sort que el seu antecessor, el cardenal, entre 1787 i 1796, va treure de les ruïnes i fèu sortir a la llum, nombrosos objectes. Aquests, juntament amb d'altres que ell va col.leccionar durant la seva estada a Itàlia, formen el patrimoni de l'actual museu de Raixa.
La col.lecció d'antiguitats està a la planta baixa i tot d'una en entrar es veuen moltes inscripcions llatines collades a la paret. Si hom entra a la sala on estàn exposades les estàtues, veurà a mà dreta el bust del fundador dot d'una al costat de la porta. Entre les estàtues n'hi ha de bastant formoses; cal destacar de manera especial l'estatueta d'un Dionís, registrada amb el nùmero 33, així com les registrades amb els nùmeros 32, 22 i 16. Tambè s'i pot veure una bella columna d'alabastre oriental.
Darrera aquesta primera sala, que forma un rectangle, es troba encara una petita estança, on està exposada una col.lecció de petits amulets de bronze. Príaps i bibelots diversos. Alguns gerros antics, un parell d'eriçons de mar petrificats i una Gryphaea de Mallorca, igualment s'hi poden veure algunes armes velles de ferro.
A la mateixa part de l'edifici i també a baix es troben altres sis estances petites; aquestes estàn decorades amb gravats de coure que representen les pintures de la Capilla Sixtina, vistes de Roma, retrats de Paolo Scarpi, Calvin, etc. A l'altra banda de l'entrada, adossat a un petit pati, hi ha una sala formada per tres arcs de mig punt, on estàn exposades algunes estàtues, de les quals la registrada amb el número 7 ès la mès bella. Al costat de la petita capella rococó es mostra la cambra on va viure la beata Catalina Tomàs.
Al pis de dalt hi ha cambres senzilles i una sala mès gran on pengen gravats de coure. Hi ha allí diversos cofres, un dels quals, fet a Mallorca, ès de caoba i tè inscrustacions de fusta de llimoner de Ceilan. Tambés es troben aquí dues arques iguals, de les quals una està incrustada amb ivori, l'altre amb carei, i un gran nombre de retrats de família. Des de el balcó es te una bella vista dels turons. Al costat hi ha dues cambres que es fan servir de dormitori, les parets de les quals estan cobertes de tota mena d'estampes, cartolines de ball, etc. Des dels balcons es veu l'hort plantat d'arbres fruiters.
Un portal que està a l'altra banda de l'edifici dóna accès al jardí situat al pendís del pujol. Sis trams d'escala, cada una de vuit escalons, duen a dalt del pujol; als costats regalima cap avall aigua fresca entre els tarongers amargs. Al final de l'escala hi ha un safareig. Des de aquí parteixen diversos caminois; alzines i oliveres formen petits boscatges, els xiprers ara s'alcen amunt com piràmides verdes, ara apareixen podats formant bardisses. Darrera de la casa, al peu del pujol, en una petita depressió, hi ha cinc dipòsits grans d'aigua, alimentats per l'aigua que davalla de la muntanya.
Raixa
La casa de Raixa està situada al peu d'una suau elevació, en gran part ocupada per jardins; i com que es troba una mica més alta que la plana, domina en part el camp de l'entorn. Tot d'una a la entrada hi ha una cisterna i en el pati verdeja un lledoner vell. L'edifici no ofereix res de remarcable a l'exterior. Tan sols té un bell vestíbul de deu arcs rodons sostinguts per columnes amb capitells rústics, que s'obre cap a la façana de davant i mira en direcció als turons situats enfront, dividits en bancals i sembrats d'oliveres.
Raixa era en temps dels moros una alquería anomenada Araxa, que en el repartiment general de terres després de la conquesta va correspondre a Ponç Hug, comte d'Empúries. Aquest, l'onze de maig de 1234, la va donar en emfiteusi a Bernat Guillem Sagristà de Girona; llavors va passar a la propietat de les famílies nobles de Sant Martí i Safortesa Tagamanent, i l'any 1620 a la de Despuig, que encara la poseeix i ha esdevingut la seva residència preferida; l'actual propietari és el senyor Tomàs Despuig i Despuig, comte de Montenegro i Montoro.
El museu deu la seva creació al Cardenal Antoni Despuig i Dameto, qui va comprar al pintor escocès Gavin Hamilton (mort a Roma el 1797) una finca prop d'Ariccia d'Albano, on havía hagut un temple dedicat per Domicià a la nimfa Egeria, per l'excavació del qual Hamilton va gastar diners inútilment. Amb mès sort que el seu antecessor, el cardenal, entre 1787 i 1796, va treure de les ruïnes i fèu sortir a la llum, nombrosos objectes. Aquests, juntament amb d'altres que ell va col.leccionar durant la seva estada a Itàlia, formen el patrimoni de l'actual museu de Raixa.
La col.lecció d'antiguitats està a la planta baixa i tot d'una en entrar es veuen moltes inscripcions llatines collades a la paret. Si hom entra a la sala on estàn exposades les estàtues, veurà a mà dreta el bust del fundador dot d'una al costat de la porta. Entre les estàtues n'hi ha de bastant formoses; cal destacar de manera especial l'estatueta d'un Dionís, registrada amb el nùmero 33, així com les registrades amb els nùmeros 32, 22 i 16. Tambè s'i pot veure una bella columna d'alabastre oriental.
Darrera aquesta primera sala, que forma un rectangle, es troba encara una petita estança, on està exposada una col.lecció de petits amulets de bronze. Príaps i bibelots diversos. Alguns gerros antics, un parell d'eriçons de mar petrificats i una Gryphaea de Mallorca, igualment s'hi poden veure algunes armes velles de ferro.
A la mateixa part de l'edifici i també a baix es troben altres sis estances petites; aquestes estàn decorades amb gravats de coure que representen les pintures de la Capilla Sixtina, vistes de Roma, retrats de Paolo Scarpi, Calvin, etc. A l'altra banda de l'entrada, adossat a un petit pati, hi ha una sala formada per tres arcs de mig punt, on estàn exposades algunes estàtues, de les quals la registrada amb el número 7 ès la mès bella. Al costat de la petita capella rococó es mostra la cambra on va viure la beata Catalina Tomàs.
Al pis de dalt hi ha cambres senzilles i una sala mès gran on pengen gravats de coure. Hi ha allí diversos cofres, un dels quals, fet a Mallorca, ès de caoba i tè inscrustacions de fusta de llimoner de Ceilan. Tambés es troben aquí dues arques iguals, de les quals una està incrustada amb ivori, l'altre amb carei, i un gran nombre de retrats de família. Des de el balcó es te una bella vista dels turons. Al costat hi ha dues cambres que es fan servir de dormitori, les parets de les quals estan cobertes de tota mena d'estampes, cartolines de ball, etc. Des dels balcons es veu l'hort plantat d'arbres fruiters.
Un portal que està a l'altra banda de l'edifici dóna accès al jardí situat al pendís del pujol. Sis trams d'escala, cada una de vuit escalons, duen a dalt del pujol; als costats regalima cap avall aigua fresca entre els tarongers amargs. Al final de l'escala hi ha un safareig. Des de aquí parteixen diversos caminois; alzines i oliveres formen petits boscatges, els xiprers ara s'alcen amunt com piràmides verdes, ara apareixen podats formant bardisses. Darrera de la casa, al peu del pujol, en una petita depressió, hi ha cinc dipòsits grans d'aigua, alimentats per l'aigua que davalla de la muntanya.
No hay comentarios :
Publicar un comentario