En una de las últimas salidas estuvimos hablando sobre caminos y lugares. faltaría más. Uno de ellos, muy frecuentado por excursionistas y bikeros, es el Pas de s'Estaló, cerca de Orient, casi siempre coronado al venir del Castell d'Alaró o el Pas de s'Escaleta, por ello puede parecernos que estemos en el municipio de Alaró aunque en realidad nos encontramos en terrenos de Bunyola. Desde el paso desciende un camino hasta el Freu por el interior del Comellar de sa Comuneta y surgió la duda de a cual finca podría pertenecer. En un principio podría parecer, por el nombre, que se trataría de una finca comunal y dado que en Bunyola ya tenemos una Comuna el nombre estaría ya asignado; de ahí el diminutivo, aunque, como todo, siempre hay una historia que contar.
Esta la cuenta Gaspar Valero que a su vez se la cuentan a él y yo os la cuento a vosotros.
El Pas de s'Estaló i tota la contrada que l'envolta, fins a la partió amb el terme d'Alaró, configuren l'anomenada Comuneta de Sant Jordi, o d'Orient, posteriorment dita Comuneta de Cals Reis, quan s'integra dins aquesta possessió com a propietat privada. La propietat de la Comuneta era de l'oratori i, en general, com en els concerts de comuna, dels habitants d'Orient, els quals elegien cada certs anys un obrer perquè, en nom seu, l'administràs. Que aquesta era la seva propietat i des de molt antic, ho demostra el fet que l'any 1657 don Toni de Verí, Senyor de la Cavallería d'Orient, volgué que la capvebrassin i, en no tenir documents de tal propietat per esser tan antic el seu dret de possessori, el 13 del mateix any, els donà nou títol davant el notari Amengual.
L'any 1789 els regidors de Bunyola l'annexionaren a la seva Comuna sense al.legar altre motiu que tot era comuna d'alou reial i, amb política de pobles, que l'oratori estava descuidat i, fins i tot, amb certa complicitat de l'obrer de Sant Jordi d'aquell any. Unida la Comuneta a la Comuna, perdé personalitat, propietat i producte i, començà un procés de lluita i de plets entre els d'Orient i els de Bunyola, que no donà resultat, i Orient i Sant Jordi es quedaren sense Comuneta.
La incorporació de la Comuneta a la Comuna de Bunyola no durà gaire temps, ja que un decret de 1822, durant el Trieni Liberal, permeté el pas a mans privades del terrenys de la Comuneta d'Orient. Aquell any es feren quatre parts de la Comuneta “una en concepte de premi patriòtic i tres per a llauradors sense terra, i es va a procedir el repartiment. A causa de l'incertesa política, el procés de donació seria anul.lat aquell mateix any i es mantingué la inseguritat jurídica d'aquelles terres fins que el 1837 revertiren definitivament als nous propietaris.
A l'inventari de la riquesa rústica de 1898 la Comuneta apareix com a propietat de Francesc Bonnín, Francesc Forteza i Gabriel Fuster, amb una extensió de 104 Ha, 41 a i 58 ca. Més tard, a principis del segle XX, adquirí la propietat de la Comuneta Antoni Pastor, senyor de Cals Reis.
Esta la cuenta Gaspar Valero que a su vez se la cuentan a él y yo os la cuento a vosotros.
El Pas de s'Estaló i tota la contrada que l'envolta, fins a la partió amb el terme d'Alaró, configuren l'anomenada Comuneta de Sant Jordi, o d'Orient, posteriorment dita Comuneta de Cals Reis, quan s'integra dins aquesta possessió com a propietat privada. La propietat de la Comuneta era de l'oratori i, en general, com en els concerts de comuna, dels habitants d'Orient, els quals elegien cada certs anys un obrer perquè, en nom seu, l'administràs. Que aquesta era la seva propietat i des de molt antic, ho demostra el fet que l'any 1657 don Toni de Verí, Senyor de la Cavallería d'Orient, volgué que la capvebrassin i, en no tenir documents de tal propietat per esser tan antic el seu dret de possessori, el 13 del mateix any, els donà nou títol davant el notari Amengual.
L'any 1789 els regidors de Bunyola l'annexionaren a la seva Comuna sense al.legar altre motiu que tot era comuna d'alou reial i, amb política de pobles, que l'oratori estava descuidat i, fins i tot, amb certa complicitat de l'obrer de Sant Jordi d'aquell any. Unida la Comuneta a la Comuna, perdé personalitat, propietat i producte i, començà un procés de lluita i de plets entre els d'Orient i els de Bunyola, que no donà resultat, i Orient i Sant Jordi es quedaren sense Comuneta.
La incorporació de la Comuneta a la Comuna de Bunyola no durà gaire temps, ja que un decret de 1822, durant el Trieni Liberal, permeté el pas a mans privades del terrenys de la Comuneta d'Orient. Aquell any es feren quatre parts de la Comuneta “una en concepte de premi patriòtic i tres per a llauradors sense terra, i es va a procedir el repartiment. A causa de l'incertesa política, el procés de donació seria anul.lat aquell mateix any i es mantingué la inseguritat jurídica d'aquelles terres fins que el 1837 revertiren definitivament als nous propietaris.
A l'inventari de la riquesa rústica de 1898 la Comuneta apareix com a propietat de Francesc Bonnín, Francesc Forteza i Gabriel Fuster, amb una extensió de 104 Ha, 41 a i 58 ca. Més tard, a principis del segle XX, adquirí la propietat de la Comuneta Antoni Pastor, senyor de Cals Reis.
No hay comentarios :
Publicar un comentario