Algunos comentarios aparecidos en los últimos días. Lo que se comenta en los tres nos interesa especialmente dado que son regresiones de situaciones donde anteriormente los problemas eran menores.
El Teix tancat i electrificat!
Dissabte capvespre, aprofitant que no feia molta calor, vaig anar a caminar una mica. Vaig decidir pujar al Teix i em vaig trobar amb un parell de sorpreses desagradables.
En arribar al gran botador de fusta que salva la paret que dona accés al pla de sa Serp, vaig trobar-me la primera sorpresa. Han renovat les pintades a la roca, han afegit cartells nous que ara amenacen amb “reses bravas sueltas” i han posat una reixa de filferro electrificada. Aquí no hi ha problema, la reixa elèctrificada passa per davall el botador i se passa tranquil·lament. Les “reses bravas” que jo vaig veure eren mitja dotzena d’ovelles i dues vaques que pasturaven ben tranquil·les. A mitja pujada final cap al cim vaig tornar a trobar el filferro electrificat que aquesta vegada obligava a arrossegar-se per terra per a poder passar. Aquests filferros electrificats no solen dur molta càrrega elèctrica, però jo, per si de cas, no ho vaig voler comprovar.
Bé, ja estava, havía fet unes quantes fotos de la posta de sol des del cim i vaig començar a davallar per la carena per anar a pegar al camí des Caragol. En arribar a la paret de partió que dona entrada al bosc em vaig trobar la darrera sorpresa desagradable del día. Han col·locat una reixa de filferro aferrada a la paret. Vaig enfilar-me a un arbre mig mort per a poder botar-la i sortir d’una vegada d’una finca on està clar que no ens hi volen. Només fa uns mesos que vaig passar per darrera vegada per allà i res d’això hi era. A més, el filferro de les reixes estava ben nou. Jo diria que l’han posat la setmana passada.
El Teix deu esser el cim més popular i concorregut de la serra i amb això no evitaran que la gent hi puji, que deu ser el que pretenen.
Ja ja! I parlen amb boca plena que el “turisme ha de ser de qualitat”. Fantàstic! ara, enrampem l’excursionista!.
Ara bé, aquesta agressió contra l’excursionista també s’ha implantat dins l’Administració. Ja ho he dit en altres ocasions: per la mola de Planícia ara circulen guardes de la Consellería que posen multes de 100 euros qui tresca per la finca pública!! No és conya! Esper que aviat se’n faci ressò els diaris perquè això ja no té empena! A la llista de llocs “prohibits” de la serra, és a dir, allà on els propietaris no deixen passar i te treuen de mala manera, ara hem d’afegir “els que te treu l’Administració” i a més a més TE MULTA! I mentrestant, els camins tancats.
El pas per la carretera vella de Pollença a Lluc continua tancat, per obra i art d’un familiar d’un propietari d’una finca collindant. Es un cami públic construit amb els diners de tots els ciutadans a principis de segle XX.
L’anterior conseller Miquel Angel Borràs va fer a tots els mallorquins la malifeta de acordar amb aquest propietari, NO DEL CAMI, sinó d’una finca veina, tancar el cami, amb l’aquidiscència del batlle de Pollença, malgrat ara que hem aconseguit còpia de “l’acord”, gracies a la major transparència en assumptes públics de la Consellera Tugores, el batlle no havia signat dit acord, i per tant , el conveni, inicialment no valid, ara ho és menys.
Però els dies, els mesos passen i el cami no s’obri. Es repugnant que una ilegalitat manifesta pugui portar tants d’anys sense resoldrer-se, i que el barrut de torn s’en pugui veure tan afavorit.
El Teix tancat i electrificat!
Dissabte capvespre, aprofitant que no feia molta calor, vaig anar a caminar una mica. Vaig decidir pujar al Teix i em vaig trobar amb un parell de sorpreses desagradables.
En arribar al gran botador de fusta que salva la paret que dona accés al pla de sa Serp, vaig trobar-me la primera sorpresa. Han renovat les pintades a la roca, han afegit cartells nous que ara amenacen amb “reses bravas sueltas” i han posat una reixa de filferro electrificada. Aquí no hi ha problema, la reixa elèctrificada passa per davall el botador i se passa tranquil·lament. Les “reses bravas” que jo vaig veure eren mitja dotzena d’ovelles i dues vaques que pasturaven ben tranquil·les. A mitja pujada final cap al cim vaig tornar a trobar el filferro electrificat que aquesta vegada obligava a arrossegar-se per terra per a poder passar. Aquests filferros electrificats no solen dur molta càrrega elèctrica, però jo, per si de cas, no ho vaig voler comprovar.
Bé, ja estava, havía fet unes quantes fotos de la posta de sol des del cim i vaig començar a davallar per la carena per anar a pegar al camí des Caragol. En arribar a la paret de partió que dona entrada al bosc em vaig trobar la darrera sorpresa desagradable del día. Han col·locat una reixa de filferro aferrada a la paret. Vaig enfilar-me a un arbre mig mort per a poder botar-la i sortir d’una vegada d’una finca on està clar que no ens hi volen. Només fa uns mesos que vaig passar per darrera vegada per allà i res d’això hi era. A més, el filferro de les reixes estava ben nou. Jo diria que l’han posat la setmana passada.
El Teix deu esser el cim més popular i concorregut de la serra i amb això no evitaran que la gent hi puji, que deu ser el que pretenen.
Ja ja! I parlen amb boca plena que el “turisme ha de ser de qualitat”. Fantàstic! ara, enrampem l’excursionista!.
Ara bé, aquesta agressió contra l’excursionista també s’ha implantat dins l’Administració. Ja ho he dit en altres ocasions: per la mola de Planícia ara circulen guardes de la Consellería que posen multes de 100 euros qui tresca per la finca pública!! No és conya! Esper que aviat se’n faci ressò els diaris perquè això ja no té empena! A la llista de llocs “prohibits” de la serra, és a dir, allà on els propietaris no deixen passar i te treuen de mala manera, ara hem d’afegir “els que te treu l’Administració” i a més a més TE MULTA! I mentrestant, els camins tancats.
El pas per la carretera vella de Pollença a Lluc continua tancat, per obra i art d’un familiar d’un propietari d’una finca collindant. Es un cami públic construit amb els diners de tots els ciutadans a principis de segle XX.
L’anterior conseller Miquel Angel Borràs va fer a tots els mallorquins la malifeta de acordar amb aquest propietari, NO DEL CAMI, sinó d’una finca veina, tancar el cami, amb l’aquidiscència del batlle de Pollença, malgrat ara que hem aconseguit còpia de “l’acord”, gracies a la major transparència en assumptes públics de la Consellera Tugores, el batlle no havia signat dit acord, i per tant , el conveni, inicialment no valid, ara ho és menys.
Però els dies, els mesos passen i el cami no s’obri. Es repugnant que una ilegalitat manifesta pugui portar tants d’anys sense resoldrer-se, i que el barrut de torn s’en pugui veure tan afavorit.